Maria Verger i Ventayol (Alcúdia, 1892 - Madrid, 1983). Bibliotecària, arxivera i escriptora.

El 1923, comença a treballar com a conservadora, bibliotecària i arxivera de l'Ajuntament de Terrassa, convertint-se en la primera dona de l'Estat que porta una biblioteca municipal. Participa en activitats literàries i es troba en contacte amb el món cultural de l'època.

En els anys 20 i 30, guanya i obté mencions en els Jocs Florals de diferents ciutats. En aquests anys, publica tres poemaris en català: Clarors matinals (1924), Tendal d'estrelles (1930) i L'estela d'or... (1934).

A més, publica la novel·la sentimental L'esflorament d'una il·lusió entre el 26 de juliol i l'11 d'octubre de 1930 al setmanari Sóller. De fet, col·labora en diverses publicacions periòdiques amb articles, proses i poemes.

Després de la Guerra Civil i d'arrossegar problemes de salut, s'acaba jubilant el 1943 i deixa de publicar poesia durant unes dècades. Quan reprèn la publicació, dona a conèixer composicions en castellà, fruit d'estades a l'Amèrica Llatina i del seu trasllat a Madrid. Es tracta de Rutas maravillosas. Poemas de mi viaje a América del Sur (1966) i Por la senda de las rosas. Poema en XXVII cantos (1970).

Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l'AELC.
Fotografia del pòrtic: Retrat de Maria Verger, inserit en el poemari L'estela d'or... (1934).
Fotografia de la biografia: Biblioteca de la Universitat de Barcelona.