Jordi Teixidor (Barcelona 1939-2011) destacat dramaturg, escriptor, guionista, assagista, traductor i professor.

Vinculat al teatre independent –és un dels fundadors del grup de teatre popular El Camaleó–, es dona a conèixer amb El retaule del flautista (1970), una obra que rep el premi Josep M. de Sagarra i que, amb més de mil representacions ininterrompudes, és un dels majors èxits de la dramatúrgia catalana moderna. Rep el premi Nacional de Teatre Ignasi Iglésias en tres ocasions per les obres David, rei (1986), Residuals (1989) i Magnus (1994); el premi Ciutat de Granollers en dues ocasions per Dispara, Flanaghan! (1976) i El drama de les Camèlies o el mal que fa el teatre (1984); el premi Ciutat de València - Eduard Escalante per La ceba (1987) i el premi Crítica Serra d'Or per Residuals (1989). Ha escrit una vintena d'obres i guions per a la televisió, ha fet adaptacions de Mirandolina (1983) i L'autèntic amic (1988) de Goldoni, El joc de l'amor i de l'atzar (1986) de Marivaux i La parella singular (1989), de Neil Simon. En el terreny de l'assaig teatral, el seu treball El drama, espectacle i transgressió (1989) obté el premi Nacional Xavier Fàbregas d'investigació i assaig sobre les arts de l'espectacle. També escriu novel·la negra –Marro (1988) i A. B. Magnus (1995)– i l'obra de narrativa Cromos. Històries de Barcelona (2000).

Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Biblioteca de Catalunya i MAE-Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Imatge de portada cedida pel MAE-Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, © Pilar Aymerich (1991).