Primera part

PRÒLEG

«Balada del Flautista d'Hamelín»

VEU DE LISBETH: «A la vora del Weser
hi ha una vila
que patí un gran flagell
rates hi havia.

»Eren tantes i tan grans
que els gats fugien
i els pobres vilatans
de fam morien.»

HANS (davant de teló): Una vegada hi havia a Alemanya una vila molt bonica, Pimburg, banyada al sud per les aigües del riu Weser. Quan comença aquesta història, fa més de sis-cents anys, els pimburguesos i llur vila eren víctimes d'un terrible flagell: rates! N'hi havia tantes i eren tan grosses que atacaven els gossos i es menjaven els gats. Quant als aliments, ho devoraven tot: piles de formatges, barrils sencers d'arengades, tastaven la sopa de les olles i feien el niu dins els barrets dels vilatans. A més a més, una remor de xisclets impedia que les comares s'assabentessin de les xerrameques de les veïnes. Un dia els pimburguesos van decidir reunir-se davant la casa de la vila. (S'alça el teló.)

ESCENA 1

FRIDA: Quadre primer, on s'explica com els vilatans van exigir la intervenció de l'Ajuntament i el cas que els van fer.

(L'AGUTZIL entra corrents a la casa de la vila.)

AGUTZIL: Senyor burgmestre, senyor burgmestre!

(Entra el REGIDOR BATTS.)

BATTS: Què hi ha? Què són aquests crits?

AGUTZIL: El burgmestre, on és?

BATTS: Està fent la becaina del canonge, per què?

AGUTZIL: Desperteu-lo desperteu-lo!

BATTS: Vols dir-me què passa?

AGUTZIL: Una pila de gent, vénen cap aquí! El barri del moll en pes! I el sabater va al davant de tots.

(BATTS surt. L'AGUTZIL s'asseu i s'esponja la suor amb el mocador. Entren el BURGMESTRE SCHMID i el regidor BATTS.)

SCHMID: Una revolta?

BATTS: Podria ser.

SCHMID: I per què?

BATTS: El sabater va davant.

SCHMID: El sabater? I per què?

AGUTZIL: Les rates, és per les rates!

SCHMID: Mare de Déu! Mare de Déu! Agutzil!

AGUTZIL: Maneu-me!

SCHMID: Mira, vés corrents a cercar el Reverend Grundig. Explica-li que la cosa està que bufa. I de passada, avisa el ferrer.

AGUTZIL: Toco a sometent?

SCHMID: No, home, no! Vés, corre!

(L'AGUTZIL surt. BATTS i SCHMID s'amaguen darrera la finestra mentre la plaça s'omple de vilatans. Els vilatans canten.)

«Cançó de les Vies Legals.»

Vaig escriure al burgmestre
una carta i li vaig dir:
«Això és pitjor que la pesta,
ja ningú no viu tranquil.»
Han passat més de vuit dies,
no s'ha dignat contestar,

i la carta jo diria
que se li ha traspaperat.

UN SOL: Jo, sol, fer res no puc,
ningú no m'escolta,
jo, sol, fer res no puc,
tot sol com un cuc.

Jo li vaig dir en audiència:
«és un afer col·lectiu,
perquè aquestes males bèsties
a tot arreu fan el niu.

Patirem molta misèria
si no les traiem aviat.»
Em va escoltar amb paciència
i va dir-me «exagerat!».

ELS DOS: Tu, sol, fer res no pots,
ningú no t'escolta,
tu, sol, fer res no pots,
dos ja som més forts.

Ja fa prop d'una setmana
me'l vaig trobar pel carrer;
gairebé no m'escoltava
i em va dir «m'ho pensaré».
L'endemà tenia pressa
però es va aturar un moment,
i em va dir que allò no era
cosa de l'Ajuntament.

ELS TRES: Ell, sol, no pot fer res,
ningú no l'escolta,
ell, sol, no pot fer res,
ara ja som tres.

Jo vaig anar a comprar-li
una peça de teixit
i també vaig explicar-li
que de rates estem tips.
«A la casa de la vila
us podeu anar a queixar,
quan estic a la botiga
tinc uns altres maldecaps.»

TOTS: Tots, tot ho podem fer
si anem colze amb colze,
tots, tot ho podem fer,
ja som un miler.

SABATER: Silenci, silenci! Vilatans, cal afirmar la nostra resolució de no moure'ns de la plaça fins que l'Ajuntament accepti de començar avui mateix la campanya contra les rates. Estem d'acord?

TOTS: Sí, sí!

SABATER: I per a estar segurs que això no es quedarà en vagues promeses, cal que l'Ajuntament accepti un delegat nostre, el qual ens assabentarà de les decisions que prengui el dit Ajuntament. Estem d'acord?

TOTS: Sí, sí!

SCHMID: Vet-ho aquí: el sabater volia ser regidor, i com no va sortir elegit...

SABATER: Nomenem de seguida el nostre delegat. Qui proposeu?

—Tu mateix.

SABATER: Accepto amb molt de gust, i us prometo que defensaré els vostres interessos. I ara, cridem les nostres autoritats. Que surti el burgmestre!

TOTS: Que surti!

SABATER: Que surtin els regidors!

TOTS: Que surtin!

SABATER: Que surtin al balcó!

TOTS: Que surtin!
—Volem parlar amb les autoritats!
—El burgmestre, que surti el burgmestre!
—Que no s'amagui!

TOTS: Schmid! Schmid! Schmid!

SCHMID: Batts, haurem de sortir.

BATTS: Em sembla que sí... que hauríeu de sortir, senyor burgmestre, us estan cridant.

SCHMID: Vós amb mi, però. Som-hi.

(Surten al balcó.)

TOTS: Ara!
—Devia estar esmorzant...
—O dormint!

TOTS: Xit! Calleu!

SABATER: Silenci, ara silenci.

TOTS: Xist, xist!

SCHMID: Bé, què passa?

(Tots parlen alhora i només s'entén l'última paraula.)

TOTS: ...............rates!

SCHMID: Què?

TOTS: ...............rates!

SCHMID: Que parli un sol, sinó no ens entendrem.

SABATER: Que estan tips de rates!

SCHMID: Amic meu, aquest és un problema que cadascú ha de resoldre a casa seva.

SABATER: Exigim que se n'encarregui l'Ajuntament. Cada racó de la vila és un niu de rates. Entren i surten pertot arreu, els magatzems i les botigues n'estan infestats.

—Sobretot al nostre barri.
—A mi se m'han menjat tota la farina. Tres sacs!
—I a mi el blat de moro.
—I el fàstic que fan!
—No es pot ni dormir.
—I les criatures?
—Al pas que anem ens trauran de casa.

SABATER: I què fa l'Ajuntament?

TOTS: No res, no res!

SABATER: Us hem elegit i delegat per solucionar tots els problemes de la vila i vosaltres us quedeu plegats de mans.

—Bé que el paguem, l'arbitri!
—A la casa de la vila només treballen els recaptadors!
—Els regidors són uns brètols!
—I el burgmestre un ase!

SCHMID: Batts, parleu vós primer.

BATTS: I què dic?

SCHMID: Vós sabeu parlar. Quan un hom sap parlar, el que digui és el de menys.

BATTS: Pimburguesos!

TOTS: Xist!

BATTS: Pimburguesos: fa deu anys que el nostre benvolgut burgmestre...

TOTS: Uuuuuuuuuuh!
—Que calli!
—No volem discursos!
—Els discursos, a les rates!
—Avui parlem nosaltres!

SCHMID: Silenci, si us plau, silenci!... Amics meus, la desratització de la vila és una tasca que aquest Ajuntament s'ha imposat com la més urgent que cal escometre...

—Però encara no us hi heu posat!
—Aquesta gent tenen la fal·lera dels discursos.

SABATER: Burgmestre, exigim que l'Ajuntament comenci la desratització avui mateix, i que un delegat dels perjudicats entri a formar part de la Comissió. No ens mourem de la plaça fins que ho aconseguim.

SCHMID: La Comissió encara no existeix, no hi ha diners a les arques...

—Què n'heu fet?
—Potser voldreu cobrar un altre impost, encara!

(El FERRER entra amb dos soldats, els quals barren l'entrada de la casa de la vila amb les piques. El Ferrer puja al balcó.)

FERRER: Burgmestre, a les vostres ordres. Convoco la milícia?

SCHMID: Em sembla que no caldrà.

FERRER: Puc desallotjar la plaça en dos minuts.

SCHMID: Una mica de paciència... Escolteu, pimburguesos: l'home que us ha fet venir us ha enganyat. No el vàreu elegir regidor i li cou. No l'escolteu, no el seguiu. Torneu a casa vostra i l'Ajuntament acomplirà el seu deure.

SABATER: Ens quedem!

SCHMID: Digueu-los que tornin a casa, sabater!

TOTS: Ens quedem; ens quedem!

(Es fa el silenci quan el REVEREND GRUNDIG entra a la plaça.)

—El Reverend Grundig!
—Ell ens ajudarà!
—Poseu-vos al costat dels pobres, Reverend!

GRUNDIG: Calma, calma, tot s'arranjarà amb l'ajut de Déu.

(El REVEREND puja al balcó. SCHMID li parla a cau d'orella amb gests molt expressius.)

SCHMID: Reverend, parleu-los vós, us ho prego.

GRUNDIG: Fills meus, conec la desgràcia que us afecta, sé que patiu una plaga terrible! Digueu-me, però, qui us ha portat aquí? Per què us heu deixat enganyar? Què espereu aconseguir amb la vostra actitud provocativa? Fills meus, si el Senyor ha permès que els rats s'apoderin del vostre barri, no heu pensat per què ho deu haver fet? Acuseu l'Ajuntament de negligència, i jo pregunto, de quins pecats ens hem d'acusar? Mediteu un moment: aquestes coses no vénen mai perquè sí. Repenediu-vos, fills meus, repenediu-vos i anem tots ara mateix a prosternar-nos davant les sagrades relíquies de Sant Rogacià, i preguem-li que intercedeixi per nosaltres.

(Alguns vilatans s'agenollen.)

«Sermó sobre els Càstigs Divins.»

GRUNDIG (canta): Nostre Senyor, estimat ramat,
una gran plaga ens ha enviat.

Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.

Penseu que Egipte fou assotat
amb deu flagells pels seus pecats.
I que el Senyor, enfurismat,
llançà un dia tan gran ruixat
que ofegà, com ja he contat,
quasi bé tota la humanitat.

Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.

I obrint el cel de bat a bat
anorreà dues ciutats
molt conegudes per cert pecat
amb foc i d'altres calamitats.
Grans rogatives he organitzat
per a merèixer ser perdonats.

Feu penitència, feu bondat,
qui tingui fe serà escoltat.

Resignació, conformitat,
tinguem paciència i humilitat.

(Hi ha silenci. SCHMID tus.)

—Reverend, vós que sabeu llatí, no ens podríeu donar una solució més pràctica? —Un encanteri que les faci desaparèixer!

GRUNDIG: Descreguts! tingueu almenys confiança en les vostres autoritats.

—En el barri on viuen les nostres autoritats, no n'hi ha, de rates!

GRUNDIG: Arrenqueu l'odi i l'enveja dels vostres cors. L'Ajuntament sap el que cal fer i ho farà, no en dubteu. El respecte als superiors és grat al Senyor. Ell us ha donat uns dirigents que cal obeir, perquè la indisciplina porta al desordre, i el desordre porta al pecat.

—No ens els ha donats el Senyor, els hem elegit!

GRUNDIG: Llavors, de què us queixeu?

—Tenim dret de canviar-los!

GRUNDIG: En nom del Senyor, us demano que torneu a les vostres tasques. No provoqueu una situació de violència. Benaventurats els mansos, perquè ells posseiran la terra.

SABATER: Ens quedem!

(Els vilatans s'asseuen a terra. Alguns se'n van.)

SCHMID: Faré desallotjar la plaça per la força!

SABATER: La milícia no obeirà, tenen rates a casa, també!

FERRER: Burgmestre, responc de la disciplina de la milícia.

SCHMID: Gràcies, ferrer, hi compto... Bé, si es volen quedar, que es quedin. Ja es cansaran.

FERRER: Burgmestre, una mica de seny. I el principi d'autoritat? Què pensaran de nosaltres els vilatans honrats si tolerem aquest avalot?

SCHMID: Vull fer tot el possible per no agreujar la situació.

GRUNDIG: Demostreu tenir un tacte digne de la confiança que la vila us atorga.

SCHMID: És el meu deure. Reverend Grundig, agraeixo la vostra col·laboració. Batts, convoqueu el consell.

BATTS: Sí, burgmestre.

(SCHMID, BATTS, el REVEREND GRUNDIG i el FERRER surten.)

(Els vilatans canten.)

«Gospel-song de la Resistència Passiva.»

(Tornada): No ens n'anirem d'ací,
no ens n'anirem,
fins que ens treguin per la força,
fins que ens treguin!

Queda't amb el cul a terra
l'empedrat has d'escalfar,

si t'agafen i et treuen
un altre s'hi asseurà.

(Tornada.)

Per més coses que ens expliquin
sabem que tenim raó,
i ja cal que s'espavilin
a trobar una solució.

(Tornada.)

(S'apaguen els llums.)

FRIDA (a primer terme): La resistència passiva
no sabem si servirà,
però si és col·lectiva
ja està bé per a començar.

(Els vilatans canten la tornada):

No ens n'anirem d'aquí, no ens n'anirem
fins que ens tinguin per la força,
el que cal és resistir.
Vine i seu al costat nostre,
vine i seu al costat nostre...

ESCENA II

HANS (de barber): Quadre segon, on es presenta la solució del Molt Enginyós Gremi de Manyans i de la Doctíssima Corporació d'Apotecaris.

(S'encenen els llums.)

(HANS ensabona la cara del BURGMESTRE.)

SCHMID: Estova'm bé la barba, que l'altre dia vas fer-me tres talls.
HANS: I tres osques a la navalla. Mai no he vist una barba tan dura.

(Entra l'AGUTZIL.)

AGUTZIL: Senyor burgmestre, el síndic Weis i el síndic Baun voldrien parlar amb vós.

SCHMID: Vénen junts?

AGUTZIL: Sí.

SCHMID: I ara! Que tornin a la tarda, tinc Consell a les onze.

AGUTZIL: Diuen que és un assumpte refent al Consell, i que és molt urgent.

SCHMID: Bé, que passin.

(L'AGUTZIL surt, i entren els dos síndics.)

TOTS DOS: Burgmestre...!

SCHMID: Bon dia, bon dia. Em sorprèn de veure-us plegats, no éreu enemics?

WEIS: Oh, sí, burgmestre.

BAUN: La competència entre els nostres gremis era terrible.

WEIS: Però finalment hem arribat a un acord.

BAUN: La unió fa la força.

SCHMID: Darrerament heu augmentat els preus.

BAUN: Hi ha molta demanda.

WEIS: La matèria prima és cara, l'hem de portar de molt lluny.

SCHMID: Total, que la plaga de rates us farceix els mitjons de bons escuts d'or, eh?

WEIS: No tants com sembla, burgmestre.

BAUN: Tenim moltes despeses...

SCHMID: Apa, apa, a mi no em vingueu amb romanços, ja sé com funcionen, jo, els negocis... Ai!

HANS: Perdó, burgmestre.

SCHMID: Vés amb compte, home!

WEIS: Precisament hem sabut que l'Ajuntament vol llançar una gran ofensiva contra els rats.

SCHMID: Efectivament, l'Ajuntament no pot ignorar el problema. Farem el que calgui, i més, per tal d'aniquilar-les.

WEIS: Burgmestre, la Corporació d'Apotecaris posa la seva ciència a disposició de l'Ajuntament.

BAUN: I el Gremi de Manyans, el seu enginy.

SCHMID: L'Ajuntament agraeix aquestes valuoses col·laboracions. Suposo que són desinteressades...

BAUN: Almenys fins on ho permetin les nostres possibilitats.

SCHMID: I no perjudiqui la vostra butxaca.

WEIS: Burgmestre, no ens mou solament l'interès material...

BAUN: Pensem sobretot en les famílies que pateixen la plaga.

WEIS: I hem estudiat la manera de millorar el mata-rates.

BAUN: I de perfeccionar les rateres.

«Cançoneta de la Investigació Medieval.»

WEIS: Hem provat.

BAUN: Hem forjat.

WEIS: Barrejat.

BAUN: Hem omplert,

WEIS: establert,

BAUN: descobert.

WEIS: Hem bullit,

BAUN: afegit,

WEIS: rebullit,

BAUN: i hem mòlt

WEIS: hem dissolt,

BAUN: hem resolt,

WEIS: concebut,

BAUN: obtingut.

SCHMID: I finalment?

BAUN i WEIS: Hem vençut!

WEIS: Burgmestre, la Corporació d'Apotecaris ha compost un nou mata-rates doblement mortífer: és aquest. Amb la meitat d'una antiga ració s'aconsegueix el mateix efecte. Resultat: amb la mateixa quantitat podem matar el doble de rates.

SCHMID: Oh!

BAUN: Per la nostra banda, el Gremi de Manyans ha inventat un nou model de ratera doblement mortífer: aquí el té. Aquesta ratera porta dues molles. Resultat: matem dues rates d'un cop.

SCHMID: Permeteu-me que us feliciti.

WEIS: I encara us hem reservat una altra sorpresa, burgmestre. Vós sabeu que hom sol trobar les rateres sense rata i sense esquer.

SCHMID: Sí.

BAUN: Hem aconseguit un altre progrés, fruit de la col·laboració dels nostres respectius Gremis.

SCHMID: No em digueu!

WEIS: Emmetzinarem l'esquer de les rateres amb mata-rates.

BAUN: D'aquesta manera, la rata que no quedi presa per la molla morirà quan s'empassi el formatge!

SCHMID: És clar, és clar!

WEIS: Si tenim una metzina doblement eficaç i una ratera doblement eficaç, l'eficàcia del sistema conjunt serà... quàdruple!

SCHMID: Evident! I ...digueu-me, resulta molt car?

WEIS: El nou mata-rates val... el doble.

BAUN: I la nova ratera també.

SCHMID: Refoina! (El BARBER ha fet un tall.)

HANS: Perdoneu, burgmestre.

SCHMID: Però què et passa?

HANS: És que tinc la casa plena de rates, sabeu?

SCHMID: I quina culpa en tinc, jo?

HANS: Bé, ara sembla que s'arreglarà, oi?

SCHMID: I és clar que sí... I quant creieu que pot costar d'eliminar-les totes?

BAUN: Matar una rata costa un escut.

WEIS: Tantes rates, tants escuts.

SCHMID: Són una pila d'escuts!

WEIS: La quantitat de rates augmenta al ritme d'una progressió geomètrica.

BAUN: Són tan prolífiques... Si avui n'hi ha, posem cent mil...

WEIS: La setmana que ve seran sis-centes mil.

BAUN: I al final de mes, 3.600.000.

WEIS: 3.600.000 escuts.

BAUN: I si esperéssim a final de mes?

WEIS: I si esperéssim encara un mes més?

BAUN: I un altre mes, a més a més?

SCHMID: Mare de Déu! El Consell es reuneix a les onze. En parlarem.

WEIS: Bé, si és per a l'Ajuntament...

BAUN: I si l'encàrrec és important...

WEIS: Podríem fer un bon descompte...

BAUN: I una petita comissió...

SCHMID: Ai! (El BARBER li ha fet un tall.)

HANS: Perdoneu, burgmestre.

SCHMID: Ja està bé, home. Apa, deixa-ho.

HANS: Esteu a mig afaitar...

SCHMID: Avui m'espellussaries la cara... Vés-te'n.

HANS: Fins demà, burgmestre.

SCHMID: Apa, adéu, fins demà.

(El Barber surt.)

SCHMID: Què dèieu?

BAUN: I una petita comissió per a vós.

SCHMID: Les grans calamitats acostumen a afavorir els negocis. Dissortadament per als gremis, aquesta vegada el negoci serà magre. Les arques de l'Ajuntament són buides.

WEIS: Pimburg no és pas una vila pobra.

BAUN: Tanmateix jo diria que és una vila pròspera.

SCHMID: Bé, d'un lloc o d'un altre traurem els diners.

WEIS: Esperem-ho, burgmestre.

(S'apaguen els llums.)

(Escenes I i II d'El retaule del flautista. Barcelona: Edicions 62, 1970, p. 25-44)