Sebastià Serrano (Bellvís, 1944). Lingüista, escriptor i catedràtic de lingüística general i de teoria de la comunicació de la Universitat de Barcelona. Ha impartit cursos i conferències a les universitats de Berkeley, Mèxic DF, Buenos Aires, Estocolm, Roma, Frankfurt i París, entre altres.

És autor d'un gran nombre d'estudis sobre semiòtica, lingüística general, poètica, filosofia, teoria de la ciència i teoria de la comunicació. Destaquen els títols Elementos de lingüística matemática (1975), Lógica, lingüística y matemáticas (1977), Literatura i teoria del coneixement (1978), Lingüística i qüestió nacional (1979, Premi Joan Fuster d'assaig), Signes, llengua i cultura (1980, Premi Xarxa d’assaig), Comunicació, societat i llenguatge (1993), Cap a una lògica de la seducció (1996), Comprendre la comunicació. El llibre del sexe, la poesia i l'empresa (1999), El regal de la comunicació (2003), L'instint de la seducció (2004), Els secrets de la felicitat (2006), La festa dels sentits (2009) i Del amor, la mentira y la persuasión (2012). També és autor de les novel·les La paradoxa (1985) i Elogi de la passió pura (1990, Premi Ramon Llull).

El 2003 és guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2014 rep el premi Eduardo Benot al Rigor Científic i Lingüístic.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina realitzada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Sebastià Serrano.
Fotografia: © Fernando Gabrich / Memoro-El banc de la memòria.