Elogi de la passió pura és una narració en primera persona on un atleta, ja retirat del món de la competició, fa passar pel fil de la seva memòria tot un seguit d'esdeveniments que configuren el seu univers cognoscitiu i afectiu. Aquest atleta, que escriu poesia, cerca un punt d'equilibri entre la ment i el cos, i entre la vida individual i la vida social. És ben conscient que el cos ens ha estat amagat, al llarg de tota la història d'Occident, per a major glòria de la ment, de l'ànima. Per això, reacciona contra una societat basada en el principi del rendiment que tendeix a transformar el cos en màquina, contra una societat que afavoreix la divergència i el desequilibri entre cos i intel·lecte, entre passió i raó.

(De la contracoberta del llibre Elogi de la passió pura. Barcelona: Planeta, 1990)