"'The Signora had no business to do it', said Miss Bartlett, 'no business at all. She promised us south rooms with a view, close together, instead of which here are north rooms, here are north rooms, looking into a courtyard, and a long way apart. Oh, Lucy!'
    'And a Cockney, besides!' said Lucy, who had been further saddened by the Signora's unexpected accent. 'It might be London.' She looked at the two rows of English people who were sitting at the table; at the row of white bottles of water and red bottles of wine that ran between the English people; at the portraits of the late Queen and the late Poet Laureate that hung behind the English people, heavily framed; at the notice of English church (Rev. Cuthbert Eager, M.A.Oxon.), that was the only other decoration of the wall. 'Charlotte, don't you feel, too, that we might be in London? I can hardly believe that all kinds of other things are just outside. I suppose it is one's being so tired.'
    'This is meat has surely been used for soup,' said Miss Bartlett, laying down her fork.
    'I wanted so to see Arno. The rooms the Signora promised us in her letter would have looked over the Arno. The Signora had no business to do it at all. Oh, it is a shame!'
    'Any nook does for me,' Miss Bartlett continued; 'but it does seem hard that you shouldn't have a view.'"


(Fragment del llibre d'E. M. Forster A Room with a View. Harmondsworth: Penguin Books, 1990, p. 23)

* * *

"La signora no tenia dret a fer-ho —va dir la senyoreta Bartlett—, no hi tenia cap dret. Ens va prometre unes cambres orientades al sud amb vista a l'exterior, de costat, i en lloc d'això són unes cambres orientades al nord, que donen a un pati, i molt separades. Oh, Lucy!
—I per si és poc, és una cockney! —va dir la Lucy, que d'entrada ja s'havia entristit amb l'inesperat accent de la signora—. Podria ser a Londres. —Va mirar-se les dues rengleres d'anglesos asseguts a la taula; la renglera d'ampolles blanques d'aigua i d'ampolles vermelloses de vi que corrien entre els anglesos; els retrats de la difunta reina i el difunt poeta llorejat penjats darrere els anglesos; dins de marcs pesants; i l'anunci de l'esgésia anglicana (Rev. Cuthbert Eager, M.A. Oxon.), que era l'única altra decoració de la paret—. Charlotte, no t'ho sembla, també, que podríem ser a Londres? Gairebé no puc creure que al defora hi hagi tota mena d'altres coses. Suposo que ho fa estar tan cansada.
—Aquesta carn segurament ja l'han feta servir per a la sopa —va dir la senyoreta Bartlett, deixant de costat la forquilla.
—Jo volia veure l'Arno. Les habitacions de la carta de la signora ens prometia que havien de donar a l'Arno. La signora no tenia dret a fer el que ha fet. És una vergonya!
—A mi qualsevol racó m'està bé —va continuar la senyoreta Bartlett— però em dol que tu no tinguis vista a l'exterior."


(Fragment del llibre d'E. M. Forster Una habitació amb bona vista. Barcelona: Proa, 1992, p. 11-12)