Frances Serés (Saidí, 1972). Escriptor i professor.

Es llicencia en Belles Arts (1996) i en Antropologia (1998) per la Universitat de Barcelona i l'any 2001 obté el Grau de Suficiència investigadora per la Universitat Pompeu Fabra. Compagina l'escriptura amb la docència.

Amb la seva primera novel·la, Els ventres de la terra (2000), queda finalista del Premi Pere Calders i posteriorment publica dues novel·les més: L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002). El volum De fems i de marbres (2003), aplega aquesta trilogia. A La pell de la frontera (2014), Premi de la Crítica Serra d'Or, analitza la complexa realitat social de Ponent a través d'un conjunt de cròniques i entrevistes que en alguns moments deriven cap a l'assaig o la ficció. El 2022, publica La mentida més bonica.

És autor del recull de narracions La força de la gravetat (2006; premis Crítica Serra d'Or de narrativa i Nacional de literatura), del conjunt de reportatges La matèria primera (guanyadora del Premi Octavi Pellissa i publicada el 2007), de l'aplec Contes russos (2009; premis de la Crítica Catalana i Ciutat de Barcelona de narrativa) i del recull Mossegar la poma (2012).

En el terreny del teatre, escriu la peça Caure amunt. Muntaner, Roig, Llull (2008).

Francesc Serés és una de les veus narratives més importants del panorama literari català contemporani.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Documentació: Francesc Serés i Toni Terrades.
Fotografies: © Antoni Galeote.