Francesc Serés i Guillén neix a Saidí, a la comarca del Baix Cinca, el 22 de desembre de 1972.

Es llicencia en Belles Arts per la Universitat de Barcelona l'any 1996 i en Antropologia l'any 1998 i compagina l'escriptura amb la docència i la investigació. D'aquesta manera, l'any 2001 obté el Grau de Suficiència investigadora per la Universitat Pompeu Fabra.

La seva primera novel·la, Els ventres de la terra, queda finalista del Premi Pere Calders i es publica l'any 2000. Els anys següents publica L'arbre sense tronc, amb el qual obté el Premi Ciutat de Badalona, i Una llengua de plom, obres que s'apleguen l'any 2003 en la trilogia De fems i de marbres.

Ell mateix tradueix part d'aquestes obres al castellà amb els títols següents: El vientre de la tierra i El árbol sin tronco, l'any 2004, Una lengua de plomo el 2005 i La fuerza de la gravedad, el 2008.

Amb el recull de narracions La força de la gravetat, publicada l'any 2006, Francesc Serés obté els premis Crítica Serra d'Or de narrativa i Nacional de literatura del 2007, el mateix any en què veu la llum el conjunt de reportatges sobre el món del treball La matèria primera, premi Octavi Pellissa 2004.

És també autor de les tres obres de teatre que trobem a Caure amunt. Muntaner, Roig, Llull, llibre publicat l'any 2008.

Amb Contes russos ha obtingut els premis de la Crítica Catalana i Ciutat de Barcelona, ambdós l'any 2010.

El 2015 és guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or de narració per La pell de la frontera (2014), un conjunt de cròniques i entrevistes, que en alguns moments deriven cap a l'assaig o la ficció, amb les quals l'autor analitza la complexa realitat de Ponent a través de la immigració.

El 2022, publica La mentida més bonica.

Els seus llibres han estat traduïts al castellà, a l'italià i al francès, i diversos relats a altres llengües com l'alemany o el serbi.