Jaume Santandreu i Sureda (Manacor, 1938) és escriptor i promotor d'iniciatives per acollir persones en situació de marginalitat. Ha estat missioner i capellà-obrer, però hi renuncia per poder menar una vida més lliure. Can Gazà, una institució autogestionada contra l'exclusió, materialitza el seu somni social.

Ha estat un escriptor prolífic, d'una literatura enllaçada amb les seves experiències i crítica amb el poder. Moltes de les seves obres han estat reconegudes amb guardons: Dos pams d'home (Impremta Politècnica, 1971) guanya el Premi Ciutat de Manacor de Poesia; Coratge d'un mot (Impremta Roig, 1975) és finalista del Premi Andreu Roig a la Festa de les Lletres a Campos; Camí de coix (Editorial Moll, 1980) obté el Premi Ciutat de Palma de Novel·la; Mamil·la, encara (Tres i Quatre, 1984), el Premi de narrativa Andròmina dels Premis Octubre; Encís de minyonia (Sa nostra, 1997) guanya el Premi Miquel Àngel Riera de narrativa; Mortuus Dei (Lleonard Muntaner, 2002), el Premi de Narrativa Curta Alexandre Ballester de sa Pobla; Catedral amb armaris (Llibres de l'Índex, 2004) obté el Premi Terenci Moix de Narrativa Gai i Lèsbica; Negrada (Lleonard Muntaner, 2006), el Premi de Narrativa Mediterrània Pare Colom; i la Cantata Rua Fosca (2006) té el Premi 31 de Desembre – Miquel dels Sants Oliver. A més, el 2009 guanya la Medalla d’Or del Consell de Mallorca per la seva trajectòria.

És soci d'honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Pàgina elaborada per Irene Zurrón Servera per a l'AELC.
Documentació i fotografies: Jaume Mateu / Entrevista a Memoro, el banc de la memòria.