He llegit i rellegit la carta del Bisbe sobre el rector d'una parròquia de la Serra que ha fet propostes d'amor a un bergantell que treballa de manobre a les obres de l'església.

Si en lloc d'una crònica atropellada per al meu diari particular em proposàs escriure una novel·la sobre aquest capellà suposadament gai, denunciat als quatre vents per la jerarquia diocesana, em trobaria prou atabalat. La novel·la, àdhuc el conte, han de ser versemblants; val a dir que han d'obeir a la lògica dels fets, mentre que la història s'ha d'atendre estrictament als fets més enllà de qualsevol lògica o versemblança.

El document del Bisbe, a més de resultar absurd pel cas que denuncia i pel mode com ho anuncia, em resulta surrealista, tot traginant-me, sense cap impuls demagògic, als temps de la Santa Inquisició. Amb aquest qualificatiu de santa vaig haver d'estudiar-la, i fins i tot acceptar-la, al Seminari.

El clam de l'escàndol, orquestrat des de dintre de la mateixa Església, ha ressonat clamorós i alarmista, almenys en aquests primers compassos, fins al darrer racó de l'illa.

Els quatre diaris han publicat el document en pàgines centrals, atorgant-li els vells honors d'una pastoral dels temps franquistes, amb cridada de títols a la primera pàgina. Dos d'ells enquadren una fotografia de l'esglesiola de muntanya en el centre de la carta episcopal. Cap periòdic destapa el nom ni treu cap retrat de l'injuriat rector. Però a un llogaret, que altra cosa no formam els mallorquins, immersos, com una illa dins una altra illa, enmig de milers d'immigrats i milions de turistes, on donant el càrrec o el malnom la gent et treu més tost l'arbre genealògic, per res manca que hi figuràs cap dada personal. Hores d'ara –les onze del matí exactament– tothom que s'ha desdejunat les notícies amb el cafè amb llet, ja ha investigat nom, llinatges, edat, família, poble on va néixer, anys de missa i etcètera, de l'aventurer clergue esgarriat.

(Inici de Catedral amb armaris. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2004, p. 9-10)