AL TRO

D'entre la grisa cortina, llisa i estesa sota les fonts de la pluja; d'entre aquell cant melangiós, somort i llarg, resant la lletania de l'aigua, lo mateix que dos exèrcits que s'apropen enardits a la batalla, dos núvols inflats i negres avancen solemnialment, s'escometen l'un a l'altre i topen amb les altures amb tota la ira de dos monstres furiosos.
D'aquella grandiosa empenta esclata el tro; rom l'esplet paorós rebotent amb terratrèmol sota la nau ennegrida; s'obre la gola dels núvols com serpent apocalíptica, fent trontollar les muntanyes, rebolca's per les penyes amb espetecs de tempesta i fa contestar el crit dels ecos que ressonen tremolosos.
D'aquell tro surt el llamp, ferint tot lo que troba amb la frenètica frisança: el vent fuig neguitós a rebassar la plana, la pluja es torna pedra, s'estamordeix la terra, i, sobtat per l'esglai... l'home se senya i resa.
Resa inconscient i arrupit el Dies Irae, de por i admiració, tot alhora.

(Del llibre Obres completes. Barcelona: Selecta, 1947, p. 10)