No volent ésser menys que altres i seguint aquest corrent d'ara d'efectuar intervius, que malgrat tot no deixen de tenir un caire interessant tota vegada que és una impressió personalíssima de qui és requerit, ens hem acostat al nostre dilecte escriptor i indòmit noucentista Armand Obiols perquè ens parlés de "La Mirada", aquesta institució editorial de casa nostra que està rebent tots els honors de consideració de les hosts literàries de darrera hora barcelonines. No fa gaires dies justament que el nostre Trabal va parlar-ne des de La Publicitat, i ara per a completar el que es deixà de dir hem cregut estar acertats de recollir el pensament d'aquest novíssim poeta de qui esperem molt i sobretot quan li hagin passat certes entremaliadures de joventut.

Així que expliquem a l'Armand Obiols el nostre objecte ens mira de primer com un infant inofensiu, però, de seguida, esclata aquell somriure irònic i misteriós, que no podem esbrinar ben bé si és de perdona-vides. De totes maneres com que ja el coneixem , ens revestim de valor i saltem per damunt de tot prejudici d'inferioritat. Insistim i ens atorga l'interviu. Aquí va:

—…
—Poques coses noves us puc dir de "La Mirada". Sempre ens havia suggestionat la creació d'una Editorial selecta. Començàrem, sense cap trajectòria netament definida, encara, publicant un llibre d'En Trabal i un de Guerau de Liost. Unes converses amb Josep Carner ens estimularen i ens orientaren molt. Ens varen fer ésser, sobretot, més ambiciosos. Necessitarem un capital que fos una garantia mínima d'estabilitat. Publicàrem aleshores, "Tres estels i un ròssec" de Bellafila, que clou el primer període de "La Mirada". Aquest període ha estat liquidat d'una manera brillant. "L'any que ve" es va vendre molt, gairebé no ens en queda cap. D'"Ofrena Rural" us puc dir només que és el llibre de versos que més s'ha venut a Catalunya aquests darrers temps. Un "record", gairebé. "Tres estels i un ròssec" és encara un llibre actual, es ven normalment.

— …
—El nostre capital inicial fou subscrit immediatament. Ara "La Mirada" està sòlidament establerta. Un Consell, presidit per En Carner, té cura de l'elecció dels llibres. Aquest nom sol ja diu tot el que us podria dir sobre aquest punt. Hi ha un patronat format pels que han subscrit el nostre capital. Tots els homes d'aquest patronat tenen un prestigi fort. Ja sabeu que en Sallent és el nostre impressor i que, amb En Marlet té cura de la direcció tècnica. En aquest sentit també podem estar tranquils.

—...
—De fet, es pot dir que "La Mirada" començarà a existir amb la publicació dels llibres d'En Pla, d'En Riba i d'En Carner, que són imminents. Són els primers llibres que donem d'ençà de la nostra constitució econòmica. No cal que us digui si són importants. Ja s'ha dit que el "Manolo" és el millor llibre d'En Pla. L'èxit de la subscripció ha estat sorprenent. És un llibre que ens ha fugit dels dits en un obrir i tancar d'ulls. "Sis Joans" de Carles Riba, és un llibre per a infants, d'un gran to. Podem assegurar que els grans no hi perderan res llegint-lo, devorant-lo. No cal fer l'elogi de Carles Riba, i si us dic que "Sis Joans" respon plenament al seu prestigi enorme ja no us puc dir res més. En Riba que és un gran poeta i un gran crític, és, també, un gran narrador. Recordeu el "Perot Marrasquí" i l'"Ingenu Amor". Doncs bé, "Sis Joans" confirma tot el que es diu d'aquest home, el més complet que tenim...

—...
—La nostra edició dels "Fruits Saborosos" ha estat corregida per En Carner. Calia reeditar aquest llibre clàssic ja dintre la nostra Poesia. "Fruits Saborosos" consagrà el prestigi naixent d'En Carner. I un llibre tan famós, és , encara, poc conegut. Les correccions d'En Carner, d'antuvi lleugeres, són ara, importants. El llibre ha guanyat en precisió, en transparència. Jo crec que la reedició i la "misse au point" d'aquest llibre serà una de es glòries de "La Mirada".

—...
—Després tenim llibres de Joan Oliver, de la Clementina Arderiu, de l'Esclassans, d'En Pla... un llibre de contes per noies, de Josep Carner, estances de Carles Riba. Segurament editarem tota la producció nova d'En Carner. Editarem també una sèrie d'art que començarà amb un volum de vint-i-cinc dibuixos inèdits de Picasso. Després vindran volums d'En Dalí i d'En Miró. En fi, enraonaria una hora seguida si us digués tots els projectes. El que ara ens apassiona més és la nostra sèrie francesa. Donarem versions de les millors obres catalanes. Col·labora estretament amb nosaltres el grup francès de Marsella, que traduirà i administrarà els llibres. Aquesta nova empresa de "La Mirada" està plantejada amb totes les garanties d'eficàcia.

—...
—De Sabadell us puc dir només dues coses. En el Patronat de "La Mirada" hi ha set sabadellencs de prestigi... Això és animador realment. Però, potser no us ho creureu. de totes les ciutats de Catalunya on tenim dipòsit de llibres, Sabadell és la que ha respost més cautelosament. No ho entenem. Si us digués els llibres de "La Mirada" que es venen a Sabadell us rodaria el cap. És una xifra que s'apropa desesperadament al zero. Certs sectors sabadellencs s'han distingit per una rara hostilitat. És incomprensible. El dia que ens demostrin que publicar llibres és una tasca vergonyosa , ho entendrem. És clar que això no ha influenciat en la marxa general de "La Mirada", però, es digne d'ésser remarcat. Si Sabadell és la ciutat on venem menys llibres és també l'única ciutat on s'han fet objeccions agressives a "La Mirada. L'una cosa va per l'altra, podríem dir humorísticament. És estrany.

—...
—Ara anem a crear una base fixa de subscripcions. A Catalunya, encara, publicar un llibre esplèndid és córrer un risc econòmic. Amb una base de subscriptors es poden donar bons llibres sense córrer aquest risc. Aspirem simplement a fer una editorial realment selecta, una editorial modèlica en el seu ordre. Ja veieu que som ambiciosos. En Trabal ha dit en unes declaracions el que era en el fons "La Mirada": uns "Escriptors associats". L'editor , molt sovint és parasitari. Nosaltres , de fet, el suprimim. Si un llibre de "La Mirada" té un èxit econòmic el que hi guanya és l'autor. Els "tants per cents" són invertits. Ja veieu que és un joc net.

Això és, íntegre, el que l'Obiols ens ha dit. Hi ha el que diu de Sabadell, que és ben segur que ferirà algun amor propi, i no tenim altre camí que el de callar perquè dissortadament és veritat. Ja sabem el comentari, que en resum i dit vulgarment és de què "ells s'ho han buscat". Però deixant a racó revenges i envegetes còmiques hem de fer una confessió en veu alta del que pensem a soles –i que si no ho penséssim seria a desfavor nostre– que "ells" aquests xicots que tant excèntricament van batejar la seva editorial estan destinats a fer forolla. I quan sigui així, llur gesta no serà una glòria per a nosaltres? De moment, rubriquem la constatació i el nostre contentament.

(Joan Trias Fàbregas: El nostre interviu, amb Armand Obiols, parlant de "La Mirada", Diari de Sabadell (Sabadell), núm. 2.334, 15 de desembre de 1927)