CARTA

A Mallorca sencera li asfalten la pell
i amb la crostera seca li tapen l'alenada.
S’han apagat les flames i els focs ara són llums.
Pels carrers fan processons els clàxons.
Incendi de llibres per il·luminar el ball dels turistes.
Sor Tomasseta canta en estranger i beu dragons.
Sant Alonso Rodríguez és guardià de cotxes a Gomila.
Pel Born la nostra parla recull els papers.
Don Joaquim Maria Bover inaugura un snack a Can Pastilla.
Sor Francinaina ven el cilici i es compra una gelera.
El Rei En Jaume treballa de taxista
i en Bernadet de les rondalles és guia turístic.
A Cort el pare Garau segueix cremant heretges.
Al Museu de la ciutat hi guarden el biquini de la primera sueca.
Dels antics focs en queden munts de cendra.
Revolta dels pinars contra les excavadores.
Els miralls reflecteixen silencis i silencis.
N'Alomar i en Tomeu fan jutipiris als televisors.
La banda del Taller Llunàtic ha segrestat totes les cales.
Omplint de sang les clavegueres trobarem el llinatge.

(D'"Exercicis per a la desintegració (1972-1974)", dins Els mapes del desig, 2001, p. 50)

* * *

12


Es desfan les imatges de la festa.
Retorna a casa el dol acompanyat d'espases.
A la foganya es crema el cant del gall
i el jaç tacat de rastres grocs.
S'entelen els tassons de la cuina
i es podreixen les fruites del rebost.
Cap paraula no es clava al front de l'aire
i als racons de la cambra s'asseca el blat.
El rovell es menja les cadires
(on s'asseurà el desig després del joc?),
i les rates emigren a comarques més clares.
Els arbres de la tanca avancen unes passes
i anhelen que un huracà els arranqui.
Damunt la taula un bes mustii
i un so festiu xapat com una nou.

No hi haurà aquest any esplet de serpentines.

(De "Mapa del desig (1973-1974)", dins Els mapes del desig, 2001, p. 64)

* * *

1936


1936: afusellament dels horitzons.
Carrers nocturns
ocupats per pistoles amb el disparador a punt:
un a un són tombats tots els espectres.
Les rates senyoregen pels palaus i les places
i les idees es mesclen amb el pixum.
Dins alguna vagina, davall els fems, entre els pèls
d'una aixella, els homes cerquen amagatall obscur
mentre senten les passes dels caçadors àvids
que ensumen el rastre dels conills.
Pensaments cremats a les xemeneies domèstiques,
lleixius rentant camises i cervells,
retalls del passat robats a la memòria de l'espai.
Totes les orelles, enemigues. Les paraules d’ahir
perseguides per les pàgines i les parets.
El present denuncia el seu propi passat.
Els sexes suprimeixen els moviments nocturns
tement que parli l'ull dels llençols.

Un tret perdut assassina aquest poema.

(1977)

(De "Territoris d’incògnites (1977-1985)", dins Els mapes del desig, 2001, p. 84)

* * *

I TANMATEIX ELS DÉUS

I tanmateix els déus mai se n'obliden
de desvestir els arbres a la tardor dels anys.

I cada dia, per llei inapel·lable, el sol
s'enfonsa a l'horitzó llunyà, encès de sang.
I aquella pell tan fina s'arrugarà un dia.
I aquell sexe tan destre a fer riure els sentits,
s'adormirà. I cada pam del cos serà camp de sequera
i els ulls dos tassons buits, enyorosos del vi
que feia ballar els músculs en un joc de llençols.

(29 novembre 1992)

(De "Rastres (1990-2000)", dins Els mapes del desig, 2001, p. 105)