Aquest volum aplega una sèrie d'escrits d'un autor que, en bona part, va a contra corrent del nostre temps de banalitat institucionalitzada. Quan el relativisme més frívol i el furor de lucre han tallat tants ponts que ens haurien d'unir no tan sols al passat sinó al futur, són rars els escriptors que continuen immersos en una tradició cultural sòlida.

El principal atractiu dels textos reunits aquí prové, per damunt o per sota de la varietat temàtica —l'espectre inclou la crítica literària i sobre art en general, així com reflexions sobre la indústria del llibre i la incidència de l'activitat artística en la societat—, de la perspectiva que Miquel de Palol adopta respecte al que ha donat i encara pot donar de si la cultura catalana i universal.

Amb coneixement però sense servilismes, amb una independència que li permet discutir el prestigi de noms establerts i reivindicar-ne altres de menys coneguts, Palol apunta als grans temes de sempre i reprèn un diàleg que mai s'hauria d’haver interromput, perquè la innovació formal i la rebel·lia del pensament veritables només poden sorgir de la relació constant amb els clàssics.