Hi havia una vegada, a l'alba del tercer mil·lenni, una joia que atorgava al seu posseïdor poders incalculables. La desaparició d'aquest crucial objecte coincideix amb l'esclat de la tercera guerra mundial; un grup de personatges de les elits dirigents, refugiats en un remot palau d'alta muntanya, intenta, mitjançant els relats que cadascun fa als altres i que es multipliquen en un vertiginós cànon de narracions, establir les circumstàncies que van envoltar l'aparició de la joia, la seva possessió, la desaparició i la possible recuperació.

Podem parlar de l'existència de tres novel·les en aquesta fascinant construcció de Miquel de Palol: la primera, una "novel·la de la novel·la", les pàgines que segles més tard escriu un savi investigador explicant-nos les peripècies de la recuperació, fixació i datació del text. Les altres dues, que es produeixen simultàniament, pertanyen a l'àmbit del narrador i protagonista: una és la fuga de Barcelona i els esdeveniments al refugi, l'altra les històries que escolta el narrador. Històries que constitueixen un riquíssim mosaic de gèneres, on les narracions d'aventures s'encadenen amb la novel·la filosòfica, històrica, romàntica, simbolista, de ciència ficció, policíaca.

Però Miquel de Palol no sols ha construït un complex artefacte literari, un riquíssim entramat alimentat per múltiples referències i al·lusions culturals, sinó que tota l'obra traspua el plaer de l'escriptura i el gust de narrar, i res més fàcil per al lector que lliurar-se a una lectura plaent. Lectura que, evidentment, no exhaureix de cap manera les delícies d'un llibre que ha estat saludat pels crítics com una de les fites de la literatura catalana del segle XX.