Obra guanyadora del Premi Víctor Català, 1997. Recull de vint-i-cinc narracions de registres diversos, nouvelle i apòleg, monòleg interior i diàleg filosòfic, faula i somni.

"No deixa de ser inquietant constatar que hi ha vegades que, per necessitat, quan fingeixes, quan parles amb algú que sap que estàs mentint, estàs dient, en part, una veritat que, en els termes de la conversa real amb aquella persona, mai no hauries gosat de dir. Queda tan sols per veure com ho rebrà ella, si apreciarà la mentida de la veritat aparent, o dins d'aquesta mentida, la veritat profunda".