Marian Vayreda (Olot, La Garrotxa, 1853 – 1903). Escriptor i pintor.

De conviccions carlistes i, posteriorment, adscrit al catalanisme conservador de la Renaixença, la seva obra narrativa va molt lligada a la seva trajectòria personal. Així, amb l'experiència com a membre de l'Estat Major de l'exèrcit carlí, escriu Records de la darrera carlinada (1898). Més tard publica la novel·la Sang nova (1900) i la que ha estat considerada com la seva obra mestra, La punyalada (1904), una de les grans novel·les del realisme català. Al mateix temps escriu un gran nombre d'articles i relats breus, en bona mesura relacionats amb la seva terra natal de La Garrotxa. La vida pairal i el catalanisme en són alguns dels seus temes.

Tot i que pinta alguns paisatges, la seva obra pictòrica mostra més interès per la figura humana, amb quadres de temàtica costumista, històrica i religiosa. Tant ell com el seu germà Joaquim Vayreda, han estat considerats per la crítica com a impulsors de l'Escola Pictòrica d'Olot.



Pàgina actualitzada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografies: © Arxiu Comarcal d'Olot (foto d'inici i autoretrat a l'oli).