Joan Francesc Mira i Casterà va néixer a València, el 3 de desembre de 1939. El 1959 va obtenir el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma i, l'any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. L'any 1962, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, i s'hi va doctorar, el 1971.

Des de 1965 va treballar com a catedràtic d'institut. A principi dels anys setanta va residir a França, on va col·laborar en el Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona. També va exercir de professor a la universitat de Princeton, Estats Units (1978-1979). Entre 1980 i 1984 va dirigir l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. L'any 1982 va fundar el Museu d'Etnologia de València, institució que va dirigir fins al 1984. Del 1983 al 1991 va ser professor titular de la Universitat de València. A partir de 1991 desenvolupa la seva activitat docent a la Universitat Jaume I de Castelló.

És autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions de caràcter assagístic que giren al voltant de l'antropologia, la sociologia i l'etnografia. Molts d'aquests treballs es basen en la situació de la llengua i el poble valencià. Entre els títols més remarcables es troben Som. Llengua i Literatura (1974), un manual de gramàtica; estudis generals com Un estudi d'antropologia social al País Valencià (1974); Els valencians i la terra (1978), Introducció a un País (1980); Població i llengua al País Valencià (1981); i Crítica de la nació pura (1985), premi Joan Fuster 1984, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia; Hèrcules i l'antropòleg (1994); Sense música ni pàtria (1995); Sobre la nació dels valencians (1997), que tracta de l'evolució del nacionalisme valencià en els darrers trenta anys; Cap d'any a Houston (1998)

També és autor de les novel·les El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996, premis Joan Crexells 1996, de la Crítica dels Escriptors Valencians, 1997 i Premio Nacional de la Crítica de literatura catalana, 1998), i dels volums de narracions, Els cucs de seda (1975), premi Andròmina 1974 i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

Aquesta intensa activitat com a creador la conjumina amb la publicació d'estudis de crítica i teoria literària, etnologia, antropologia, etc., en diversos mitjans de comunicació escrita, com ara L'Espill, Revista de Catalunya o Catalonia Review, així com en capítols de llibres especialitzats en aquelles matèries. A més, és col·laborador habitual de diverses publicacions: Las Provincias, Saó, Valencia Semanal, El Temps, Avui i El País.

Ha estat impulsor i ha tingut càrrecs de responsabilitat en diverses entitats, entre els quals, va ser president d'Acció Cultural del País Valencià (1992-1999), un càrrec que torna a exercir actualment, des del 2012; membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions (1991-97); membre del patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vicepresident del PEN Català; membre de la secció de Filosofia i Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, etc. És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

El 1999, la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana li va concedir el guardó al millor llibre valencià del 1999, per València per a veïns i visitants. L'any següent, va publicar a l'Editorial Bromera una síntesi de la història dels Borja en gran format i il·lustrada: Els Borja, família i mite, i la traducció, amb introducció i notes de La Divina Comèdia, guardonada amb el premi de la Crítica Serra d'Or, 2001.

Amb Purgatori va guanyar el premi Sant Jordi del 2002 i el Premi de la Crítica Catalana de narrativa. Josep Pelfort ha dit a l’Avui que la novel·la parteix "de l'estructura narrativa i conceptual del "Purgatori" de Dante per pautar les reflexions vitals, morals i filosòfiques del narrador-protagonista i fer un remake contemporani i intel·ligent." A més a més ha dut a terme una altra traducció de referència amb la versió al català dels Evangelis (edicions Proa, 2004).

El 2009 rep per segona vegada el Premi de la Crítica Catalana de narrativa –que premia la millor obra de narrativa publicada en català durant l'any anterior–, aquesta vegada amb la novel·la El professor d'història (2008), que és guardonada també amb el Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès i el Maria Àngels Anglada de narrativa. El mateix 2009 rep el Premi Alfons el Magnànim-València de narrativa amb Escacs de mort.

El 2013 publica el llibre de memòries de la infantesa El tramvia groc, que guanya el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa.

Per la seva dedicació cívica i la seva trajectòria intel·lectual i literària ha rebut els més elevats premis i reconeixements de tot l'àmbit lingüístic: Creu de Sant Jordi (1991), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2004), Premi Jaume Fuster (2007), Medalla de la Universitat de València (2016) i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2017), entre altres.