Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 1951). Crític literari, historiador de la literatura i assagista, és especialista en el segle XIX mallorquí. És Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

Es llicencia en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona l'any 1975 i el 1985 presenta la seva tesi sobre el teatre a Mallorca al segle XIX. Aquest estudi culmina en l'obra El teatre a Mallorca a l'època romàntica (1986), premiada amb el Jaume Massó i Torrents de l'Institut d'Estudis Catalans. D'entre les seves obres, també cal citar els llibres Reflexions sobre poesia catalana (1982), Josep de Togores i Sanglada: biografia d'un il·lustrat liberal (1994) o Domini Fosc (Assaigs sobre poesia) (2003). D'especial rellevància per a la historiografia literària a les Illes Balears i catalana en general, és la seva tasca com a director del Diccionari del Teatre a les Illes Balears, publicat en dos volums els anys 2003 i 2006. Aquest detallat estudi obté els premis Miquel dels Sants Oliver de l'Obra Cultural Balear, l'any 2006 i el Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, el 2007. Com a continuació d'aquest projecte, neix, l'any 2005, la Càtedra Joan Ramis i Ramis, de la qual Joan Mas i Vives n'és el director científic. També és autor d'un gran nombre d'articles, pròlegs o estudis introductoris i edicions de diversos llibres.

El 2011 és finalista del Premi Sant Jordi amb la seva primera novel·la, Kabul i Berlín a l'últim segon.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Toni Terrades per a l'AELC.
Fotografies: Arxiu personal de l'autor i arxiu fotogràfic de l'AELC.