Tots els membres del jurat vam estar d'acord que hi havia una obra que destacava part damunt de les altres. Camí de Palau és una obra sòlida, en la que l'autor crea un món diversificat i complex, amb una gran varietat de personatges i elements que Miquel Mas aborda amb una gran habilitat narrativa. El lector queda atrapat des de el principi de l'obra.

(Maria de la Pau Janer. Presentació, Diario de Mallorca/ Última Hora, 24 de gener de 1996)

* * *

S'ha clos un cicle. Neix un monstre de cent caps, l'aristocràcia capitalista. I acaba el llibre -magnífic, d'estructura complexa i tensió creixent- amb una saludable sensació d'incomoditat, de buidor. El present amenaça.

(Anna Maria Gil. La Vanguardia, 1 de març de 1996)

* * *

En el terreny formal, l'autor se serveix d'un llenguatge molt ric -gairebé xuberant- ple de mots i girs dialectals. Aconsegueix la màxima expressivitat en les comparacions, en què acut a imatges que delimiten al màxim el terreny...però allà on reïx més l'autor és en la creació del protagonista masculí i en la descripció de l'atmosfera literària que l'envolta... parlam, però, d'una novel·la de gran complexitat que assoleix els moments àlgids en el tractament dels personatges i en l'anàlisi social.

(Catalina Sureda Vallespir. Diari de Balears, 15 de març de 1996)

* * *

Tres encerts decisius fan de Camí de Palau una novel·la perdurable. En primer cop l'establiment d'un fascinant model literari post Villalonga mitjançant el paral·lelisme entre l'evolució històrica i la literària. Després de l'esplèndid retrat de la formació acadèmica d'en Ricard... Un altre encert de la novel·la és el triomf de l'espuri... Un últim detall destacat és la càrrega simbòlica que Mas Ferrà injecta al motor d'arrencada de la novel·la: el trencament matrimonial d'en Ricard i n'Andreva. És una novel·la perdurable.

(Màrius Serra. Revista El Temps, 22 de gener de 1996)

* **

Tots els que hem gaudit alguna vegada amb el talent de Jaume Cabré a l'hora de crear una estructura narrativa complexa i ben travada i amb el talent de Llorenç Villalonga a l'hora de descriure com ningú el món decadent de l'aristocràcia mallorquina, podem considerar-nos d'enhorabona, ja que acaba de sortir una novel·la que combina sàviament les virtuts d'aquests dos grans escriptors fins a obtenir un producte senzillament excepcional. Ens referim a Camí de Palau, guanyadora del Premi Andròmina... El resultat de tot això es Camí de Palau, un llibre del qual podríem estar parlant hores i hores sense cansar-nos, ja que és ple de detalls que inviten a l'anàlisi. És un d'aquests llibres que llegim goludament, sense adonar-nos que passa el temps perquè cada pàgina és una dosi més del plaer de retrobar allò que, dissortadament, és tan difícil: una gran novel·la, des del començament fins a l'última ratlla del text.

(Joan Josep Isern. Diari Avui, 25 de gener de 1996)