Confirma el domini tècnic apuntat en la primera novel·la: una bona habilitat descriptiva, una facilitat certa per a la fabulació a l'hora d'imaginar ambients i personatges i un interès gens gratuït pel cosmopolitisme. A L'Ocell del Paradís hi ha dues o tres històries diferents. Cadascuna hauria donat una bona novel·la."

(Lluís-Anton Baulenas. Diari Avui, 11 d'octubre de 1992)