“La literatura”, assegurava Tzvetan Todorov en un article del 2010, “és la ciència humana més important”. [...] En poques setmanes de diferència, he llegit dos llibres que, al caient de la reflexió de Todorov, m’han fet pensar en la literatura com l’espai privilegiat de creació i reproducció social de la memòria. [...] Es tracta, d’una banda, d’El malson de Guinea, de Carles Decors (Pagès Editors) i, de l’altra, El barri de la plata, de Julià Guillamon (Ed. l’Avenç). [...] El fet que Decors i Guillamon despleguen mirades plurals sobre els respectius ecosistemes humans els allunya de les mirades maniquees de la literatura moralista. D’ací que les seues darreres creacions siguen també complexes en la forma literària: a estones narratives, assagístiques, dietarístiques, de reflexió interior, etc. [...] Umberto Eco assegurava que "totes les lectures són errònies". Però Boris Vian matisava, per la seua banda, que tot el que escrivia era veritat perquè ell s'ho havia inventat. Siga com vulga, el lector trobarà en els llibres de Decors i Guillamon totes les raons que atorgava Todorov a la literatura per a continuar llegint i escrivint mentre esperem els bàrbars.

Toni Mollà. "La invenció de la memòria". La Vanguardia. "Comunidad Valenciana" (València), 31 de gener del 2019. En línia.

* * *

En els últims anys hem vist aparèixer alguns best-sellers com El tiempo entre costuras, de María Dueñas, o Palmeras en la nieve, de Luz Gabás, aquesta última ambientada a Guinea, que han posat el focus sobre el nostre passat colonial. No obstant, l'atenció que aquestes autores han prestat a la història de les colònies és molt feble. Més bé es tracta d'una excusa, d'un element exòtic al servei d'uns arguments farcits d’intrigues rocambolesques amb tòrrides històries d’amor. Allunyat d’aquest plantejament narratiu i molt abans de l’aparició de la novel·la de Gabás, Carles Decors (Barcelona, 1954), fill d’un antic colon a Guinea Equatorial, va començar a barrejar ficció i elements autobiogràfics en una personal introspecció colonial no exempta de critica al sistema. Decors inicia la seua aventura guineana amb la publicació d'Al sud de Santa Isabel (Quaderns Crema, 1999), primera entrega d’una trilogia que va continuar amb Aquell món idíl·lic (Edicions 62, 2007) i que ara es tanca amb El malson de Guinea (Pagès Editors, 2018. [...] Tot amb la latent omnipresència del personatge de Tomàs Rimbau, que apareix en les tres novel·les. Tota una troballa.

Amb El malson de Guinea Decors tanca un cicle narratiu molt seductor, ple d'elements històrics i antropològics, i fins i tot generacionals. Un cicle a la recerca d'un paradís/afecte perdut construït amb cartes, diaris i fotografies i bocins de la memòria fets ficció. Un fresc sobre Guinea Equatorial insòlit en la literatura catalana.

Manolo Gil. "El malson de Guinea", Ideal Room. El blog de Manolo Gil, 4 de juny del 2018. En línia.

* * *

La localització de la novel·la El malson de Guinea (Pagès Editors, 2018) de Carles Decors a Guinea Equatorial, Barcelona i València, amb personatges reals i imaginaris de tots tres indrets, apel·la a un passat recent que hem negligit com a societat. Tot i que l'obra es pot llegir autònomament, forma part d'un projecte narratiu més ampli i, per aquest motiu, El malson de Guinea apareix tramada amb elements de dues novel·les anteriors. Les dificultats per reconstruir aquell passat es palesen en l’estratègia narrativa de Decors. El narrador principal, sense identificar, relata l’intent d’un altre narrador, Lluís Artigues, per reconstruir la història de Tomàs Rimbau i la Guinea en què va viure. Tot a partir d’un garbuix d’informacions manuscrites, una mena de novel·la a pedaços que va deixar Rimbau, però també gràcies a informacions d’altres persones que el van conèixer, com la Pepita Blasco (qui també deixà un dietari), a més de la pròpia experiència d’Artigues, que fa un viatge a Guinea per fer-se’n una idea de primera mà. [...] Almenys jo he de reconèixer que la novel·la m’ha sollevat des del món de la literatura cap al pol de la història i la política. I tot plegat m’ha dut a demanar-me quina classe de lector demana el text. 

Rafael Mompó. "El malson de la colonització", Núvol. El digital de cultura, 9 de juny del 2018. En línia.

* * *

Carles Decors (Barcelona, 1954) torna a Guinea. Bé, no hi torna ell. Hi torna un xicot que es diu Lluís Artigues, però que, com ell, ha tingut un pare que ha viscut els grans anys de la colònia i que en conserva un record meravellat i intrigat. [...] Em va sorprendre, un cop vaig parlar amb Decors, saber que havia escrit les seves novel·les Al sud de Santa Isabel (1999) i Aquell món idíl·lic (2007), dues novel·les sobre Guinea, sense haver-les documentat sobre el terreny. Em va agradar aquesta barreja de mitificació, fascinació, aprensió, recança projectada sobre un espai mental, que un dia va ser l'espai vital del pare. [...] No són novel·les que parlin només de Guinea, de la vida colonial, de les explotacions de cacau, de la descolonització: parlen d'una Àfrica interior, que és moltes més coses que una història, un paisatge o una aventura. És un estat d'esperit que projecta la seva estranyesa sobre el lector. Un relat contemporani al cent per cent, relacionat amb tantes figures de l'absència del cine, de la literatura i de l'art. [...] El malson de Guinea és la novel·la que tanca aquest cicle africà. [...] Amb la figura fascinant de Tomàs Rimbau, que va voler ser Rei dels Bubis, com Kurtz a El cor de les tenebres o com Marlon Brando a la guerra del Vietnam.

Julià Guillamon. "El retorn de Decors l'africà", La Vanguardia. "Culturas", 12 de maig del 2018.

* * *

No se'n farà una pel·lícula 
La trilogia de Carles Decors és un contrapunt absolut al best-seller de Gabàs (Palmeras en la nieve). Amb la seva obra, Decors deconstrueix la colonització, la descolonització i els anys d'independència amb un clar escepticisme. Decors desmunta el mite familiar construït al voltant de l'estada a l'illa de Fernando Poo (l'actual Bioko). Una història incòmoda, dura, plena d'autocrítica i d'insatisfacció. Una història centrada en els colonitzadors, però que tracta de posar de relleu les fractures socials de la societat colonial i postcolonial: entre blancs i negres, entre els ciutadans i el poder polític, entre els conservadors i els progressistes, entre els bubis independentistes i els fang unionistes... 

Darrer retorn a la Guinea
La trama d'El malson de Guinea comença trenta anys després de la història d'Al Sud de Santa Isabel, emmarcada en el moment de la descolonització i la fugida dels blancs de la colònia. [...] 

Tornar a mirar el passat per enterrar-lo
L'acció d'El malson de Guinea se situa als voltants de l'any 2000. [...] A la fi, el "mal d'Àfrica", el desig de visitar un continent mitificat, es transforma en "el malson de Guinea". La trilogia de Decors, d'una delicada i preciosista estructura, amb tres novel·les que van progressant en el temps en espiral, sempre retornant als mateixos successos del món colonial, ens ofereix una potent mirada, nova i vella, sobre l'experiència colonial espanyola. 

Gustau Nerín. "El malson de Guinea: el desastre colonial de 1968", El Nacional.cat (Barcelona), 25 de març de 2018. En línia.