Carles Decors va guanyar el premi Documenta l’any 83 —amb la novel·la FM: Fragmentació Modulada— i va publicar un llibre de poemes el 85. Després, doncs, de més de deu anys, el retrobem ara amb aquest recull de contes, gairebé tots a l’entorn de les relacions de parella. [...] A partir de la síntesi a què l'obliga el gènere, l’autor apunta situacions quotidianes, sense desenvolupar-les del tot, ni prendre un partit explícit; però evidencia, ni que sigui de manera indirecta, una visió prou àcida de les relacions humanes, en especial de les amoroses i familiars. [...] En general, a Decors no li interessa tant explicar històries tancades en elles mateixes —amb l’excepció de la cruel "Fotògraf sense fronteres"— com posar al descobert tensions latents i mal dissimulades de la vida en comú.

Josep Maria Ripoll. "El forat de l'agulla", Serra d'Or. "Llibres. Tria personal" (Montserrat), novembre de 1996.

* * *

El forat de l'agulla és el primer títol de contes que ha publicat Carles Decors (Barcelona, 1954) després d'un llarg silenci —pràcticament més de deu anys—, d'ençà que el 1985 va publicar un llibre de poemes. [...] Allò que caracteritza i que unifica les onze narracions breus aplegades en El forat de l’agulla és l’aspecte temàtic: majoritàriament —no en tots els casos, però— aquests relats són la narració, d’una manera o una altra, de la crisi —o millor, de les crisis— de la relació de parella: aquests petits forats sense importància que deixa un agulla, però que fereixen i produeixen dolor; innocus, si són esporàdics; nocius, si són habituals. [...] Aquestes narracions ressalten l’habilitat de Carles Decors per a reproduir fragments de realitat, amb uns diàlegs ben construïts, amb les anotacions textuals justes i prou significatives, amb uns tons a vegades tendres, a vegades agres. En definitiva, El forat de l’agulla ha estat un bon motiu per tancar el parèntesi d’aquest llarg silenci de Carles Decors. 

Josep Ferrer i Costa, "El forat de l'agulla". Revista de Catalunya (Barcelona), octubre de 1996.
 

* * *

Les circumstàncies d’El forat de l’agulla sovint són elementals, fins i tot previsibles, però no més ni menys que tot disturbi conjugal en una cantonada qualsevol de la vida urbana. A tots ens passa posar al cafetera al foc sense cafè o confiar que a l'altre costat del llit les absències siguin justificades. Tots, en definitiva, ens enganyem: hi ha clubs de salsa temptadors, cambrers pinxos, trencaments pactats que mai no surten bé. Carles Decors hi troba el punt dolç de la unitat d’efecte que —per qüestions de temps de lectura— la narració breu pot tenir millor que la novel·la. Vegi’s el contrapunt generacional del conte “Retrat de família en família”, el conflicte mínim a “Una decisió impossible”, el toc emocional de “Com cada nit”: és la veu solitària del narrador sincronitzada amb les úniques formes de pietat que el món d’avui ens permet. 

Valentí Puig. "Els avantatges de fer-ho curt", El País. "Quadern" (Barcelona), 5 de setembre de 1996.

* * *

El forat de l'agulla no és un manual de costura, però fa passar les situacions que planteja per un filtre tan prim com el forat d'una agulla. Carles Decors juga amb els contes d'aquest llibre a portar els seus personatges fins al límit. I a veure què passa amb les seves vides després de veure's sotmesos a la concentració que requereix enfilar una agulla. 
Rutina sense passió 
Perquè anar cosint un cop s'ha començat no presenta gaires dificultats; és allò d'anar fent: si no es fa cap nus o es desenfila cap agulla, la desapassionada rutina d'anar ficant i traient pot durar, i durar, i durar... Sense concessions estilístiques ni floritures, Decors demostra amb aquesta onzena de relats la seva versatilitat: després d'una novel·la —FM: Fragmentació Modulada— i d'un llibre de poemes —Cicle d'acumulació—, ara ens obsequia amb uns contes tan directes com perillosos. [...] Per això, com diu la contraportada del llibre, "com la punta de l'agulla, aquest recull té tanmateix un doble efecte: si per una banda sutura, per l'altra pot ferir". [...] 
Finals inacabats 
Els relats de Carles Decors ens enfronten amb situacions que posen al descobert la tensió que es pot arribar a acumular sota una aparent placidesa inofensiva. El desenllaç no és, lògicament, el final de la història, sinó el final del conflicte puntual, que tant pot ser la simple superació sense conseqüències d'un obstacle quotidià com el principi del final, i, per tant, també el principi d'una altra història oberta. Això depèn: si no es decideix fer, es pot anar fent tota la vida.

Agnès Felis. “L'abisme entre fer i anar fent”. Avui. "Art" (Barcelona), 18 de juliol de 1996.

* * *

 Del conjunt dels onze relats que l'escriptor Carles Decors ha reunit en el present volum, el que tanca la sèrie, "El Paradís", en dóna realment el sentit unitari d'una manera exacta. També es podria dir que l'autor l'ha posat, amb tota la intenció, a tall d'epíleg. En definitiva, de comentari a tot el que ens ha anat explicant en els deu contes precedents. No és que el recull tracti només sobre la fragilitat de l'amor, les trencadisses de la felicitat domèstica o les misèries quotidianes que roseguen la vida en parella. Crec que els relats d'en Decors tan sols parlen d'una qüestió: de la incomunicació entre les persones. L'autor, Carles Decors, ensenya la soledat, el buit i el desamor, però també l'egoisme autista al que es veuen abocats fins a l'ofec els individus que ens presenta. [...] No és cruel, tampoc no és irònic, encara menys pretén moralitzar, i ens estalvia els acudits —gràcies—, que alguns han volgut fer passar fins a la nàusea per humor. En canvi, és capaç de fer sentir els socarrims de la consciència com si fos la mosqueta que fumeja per culpa d'una cigarreta al magnífic relat, "No he aconseguit recordar com es deia". 

Marc Soler. "Socarrims de la consciència", El Temps. "Llibres" (València), 10 de juny de 1996.

* * *

En El forat de l'agulla, el escritor ha vertido vivencias personales de estos últimos 10 años. [...] Esas vivencias que el autor ha vertido en sus relatos, [...] giran en torno al tema de la familia, tomado desde el punto de las relaciones de pareja y de como afecta a la estructura familiar el deterioro de esas relaciones. [...] El autor habla de la infidelidad, el aburrimiento, la frialdad que acaba por contaminar a la mayoría de matrimonios, el descubrimiento de inclinaciones sexuales no intuidas. [...] Para describir las distintas escenas reunidas en El forat de l'agulla, Decors ha utilizado herramientas diversas. [...] Así, hay historias contadas en primera persona, otras en tercera, puntos de vista masculinos y también alguno femenino. El título del libro arroja una luz sobre como debe entenderse el papel de la mujer en cada una de estas historias. El forat de l'agulla es un símbolo de la mujer que, como las agujas, pueden suturar, pero también pueden herir, aclara el autor.

Belen Guinart. "Carles Decors aborda el deterioro de las relaciones de pareja en un libro de relatos". El País. "Cataluña" (Barcelona), 19 d'abril de 1996.

* * *

Once cuentos que tienen como motivo recurrente el amor y la infidelidad. La separación y el impulso que lleva a los hombres a refugiarse en un paraíso estático, en su piso de ciudad. Escritura clara, cartesiana y sutiles descripciones psicológicas.

Julià Guillamon, "El forat de l'agulla". La Vanguardia. "Especial Sant Jordi" (Barcelona), 23 d'abril de 1996.