Josep Maria Madern i Sostres neix a Cervera, la Segarra, l’11 de desembre de 1926, en el si d’una família benestant. El pare era el cap dels serveis telegràfics i la mare mestressa de casa. Passa la infantesa a Cervera. Durant la Guerra Civil entra en contacte amb brigadistes que li inculquen l’esperit republicà que sempre l’acompanyarà. A les acaballes de la guerra, la família s’encamina a l’exili, però finalment retorna a Cervera.

Durant la postguerra, estudia Lletres a la Universitat de Barcelona, però aviat es trasllada a Saragossa per fer-hi les milícies universitàries. Comença a fer teatre i a treballar a Radio Juventud, però més tard es trasllada a Lleida, on treballa per a Radio Lérida. Allí impulsa diverses agrupacions teatrals, com ara el Teatre de Càmera i l’Orfeó Lleidatà, i dirigeix obres amb gran èxit de públic i de crítica, especialment en col·laboració amb l’actriu Pilar Minguell, de Tàrrega. L’any 1955 Madern i Minguell contrauen matrimoni i l’any següent, a causa de la situació política i de tota mena de traves i censures imposades pel règim, decideixen marxar a París a la recerca d’un ambient més lliure i obert.

A desgrat de les dificultats inicials, Madern segueix escrivint teatre per a la seva esposa, com ara Confidencias, que es tradueix i es representa en francès. El cap de la secció espanyola d’RTF s’interessa per l’obra i proposa a Madern retransmetre-la per Radio Paris. La parella Madern-Minguell enceta una llarga relació laboral amb diversos mitjans radiofònics (veu, redacció de noticiaris, entrevistes, reportatges, crítiques a diversos programes culturals, literaris, d’entreteniment, tertúlies, obres teatrals, etc.). Madern s’encarrega dels informatius emesos en llengua castellana de l’ORTF i de Radio France Internationale fins a l’any 1983. Inicialment, com a llengües de cultura, fa servir el francès i el castellà. Així, per exemple, és autor d’obres teatrals, com ara El rey mudo (1971) i La chemise de nylon (1972), de primer en castellà (La camisa de nylon).

Amb l’arribada de la democràcia a Espanya, però, decideixen posar fi al seu exili voluntari i el febrer de 1983 retornen a Catalunya. Per a Madern comença una nova etapa: després de dedicar un any a l’aprenentatge del català, es dedica plenament a l’escriptura. El primer recull de contes, La gàbia i altres gàbies, que havia estat redactat d’antuvi en castellà, és traduït al català i publicat el 1986. El mateix any és guardonat amb el Premi Ciutat d’Olot-Marià Vayreda de narrativa per un altre recull de contes, La pell de l’home, que veu la llum amb un pròleg de Montserrat Roig. Tot seguit, Plaza & Janés li edita la primera novel·la, Els assassins ingenus. L’editor Àlex Susanna, de qui es fa bon amic, l'any 1998 té la iniciativa de publicar amb el títol d’El vent de la memòria un ampli recull d’aforismes de Madern que motiven una digressió reflexiva i creativa.

Durant la primera dècada del 2000 Madern seguirà publicant obres, sobretot contes i narracions com ara La por de l’amor (2001), La Dama Negra (2009) o Flors de nit (2011). Els motius madernians que impregnen tots els seus escrits són l’absurd, l’idealisme, la mort, l’amor i el sexe, sempre amb un punt característic d’ironia melangiosa i desencantada.

S’implica activament en la vida cultural de la Segarra i de l’Urgell, on el matrimoni Madern-Minguell passa llargues temporades pels vincles familiars i afectius que hi tenen. A part de L’escenari, el Centre Cultural de Tàrrega publica, el 2007, el recull de relats La vida dels somnis. Per aquest motiu i en reconeixement de la seva tasca cultural i la seva trajectòria literària, aquesta entitat li concedeix el Premi Culturàlia el mateix 2007.

Mor a Barcelona el 17 d’abril de 2012, a l’edat de 86 anys. Amb l’estreta col·laboració de la seva esposa, s’organitzen exposicions retrospectives i homenatges a la figura i l’obra de Madern, en especial per la incidència en la vida cultural de Tàrrega i Cervera. El Talladell acull el fons documental i bibliogràfic de l’autor i dedica honoríficament una sala de lectura al matrimoni Madern-Minguell.