En l’única obra teatral que va escriure, Madern dissecciona l’absurd quotidià d’unes vides sense sentit. I ho fa amb un simple recurs escènic; tan sols amb una parella d’actors ens presenta milers i milers de personatges impersonals, milions de patètiques criatures urbanes, uns éssers buits, pronunciadors mecànics de frases fetes i de paraules insignificants de tan trivials, animats pels clixés més superficials i feliçment inconscients del seu buit interior, ninots sense alè propi.