ADVERTIMENT

Aquest llibre és un pamflet.
L'he escrit utilitzant, amb un distanciament volgut, la forma i el mètode didàctic de llibres com ara El racisme explicat a la meva filla o Carta als meus néts sobre el nacionalisme. La meva ambició és mostrar França i els francesos de manera realista, és a dir, lluny dels mites, dels llocs comuns i de les imatges de fireta que tan sovint substitueixen la realitat. És un llibre en el qual miri sovint les coses del mal costat, i en el qual m'entesti a criticar-ho tot (tot no, quasi tot), a trobar molt pocs mèrits notables a França, als francesos i a vegades fins i tot als francòfons. És, però, un llibre molt menys exagerat del que podria semblar i, al capdavall, bastant desesperat. Cada crítica hi és, en principi, argumentada i mínimament documentada, condició bàsica per no caure en l'estèril calúmnia.

(Fragment inicial de Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Barcelona: La Magrana, 2002, p. 11)

* * *

EL PAÍS PERFECTE

—Que quedi clar de seguida, el que et diré pot ser força diferent de la història oficial. La història oficial, per començar, afirma que França va néixer abans de ser o que era abans de néixer, no sé ben bé com s'ha d'expressar. És a dir, que al temps dels gals, abans de l'era cristiana, França ja era França. És allò que sabries si fessin escoles per als gossos, allò de «nos ancêtres les Gaulois».

Aquesta fórmula, l'escola de la República la va ensenyar fins i tot a les colònies, com el primer dogma d'un catecisme nacional, i tothom l'hauria de creure. O quasi tothom, perquè no tots els «indígenes» de les colònies podien freqüentar l'escola. Però, si més no teòricament, tothom havia de saber aquesta veritat: àrabs, berbers, vietnamites, wòlofs, canacs, thaitians, arauaks, negres de la Martinica i Guadalupe, etcètera. Ho aprenien i ho havien de fer seu: «Els nostres avantpassats els gals»... És una absurditat prou sabuda i fa temps que fa riure fins i tot els ministres d'Educació; ha esdevingut un tòpic per evidenciar un esperit educador massa esquemàtic i tothom reconeix que els textos oficials varen exagerar. Deu ser per això que com a a tal ha desaparegut dels llibres actuals. Però aquesta fórmula ha quedat com una veritat absoluta fronteres endins de l'anomenat Hexàgon —Còrsega inclosa. A dins d'aquestes intocables fronteres (ja veurem que hi ha fronteres tocables i fronteres intocables), tothom és gal o, com a mínim, tothom és descendent directe dels gals.

(Fragment de Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Barcelona: La Magrana, 2002, p. 17-18)