Carme Karr i Alfonsetti neix l'any 1865 a Barcelona. És filla d'Eugène Karr, enginyer que exerceix de vicecònsol de França, i d'Emilia Alfonsetti, d'origen italià. En la Barcelona del tombant de segle, Karr forma part de l'alta burgesia i, tot i créixer en un ambient familiar cosmopolita i internacional que la porta a parlar francès i alemany, fa del català la seva llengua d'expressió principal.

L'obra de Carme Karr abasta gèneres molt diversos. Conrea el periodisme, la narrativa breu, la novel·la, el teatre, els contes per a infants, les conferències i, fora de la literatura, la composició de peces musicals. Tot i aquesta aparent dispersió, la seva bibliografia es perfila com un sol conjunt sota el prisma del feminisme. Karr forma part de la generació de feministes burgeses de principi de segle que postulen un canvi en els rols de gènere. Dins un marc de reformisme burgès, les reivindicacions d'aquest feminisme se centren principalment en el vessant de l'educació i de la presència pública (per exemple, en el mateix fet d'escriure i publicar) amb la voluntat d'equilibrar el nivell cultural entre gèneres.

Les obres de narrativa breu, les novel·les (De la vida d'en Joan Franch, 1913, i La fi del lliure, 1924) i el teatre (Els ídols, 1911) van des de les observacions líriques a les radiografies iròniques de la societat que l'envolta. Karr hi retrata principalment personatges femenins, en molts casos per ridiculitzar-ne les accions com a mostra del tipus de dona que vol superar, i elabora una desmitificació mordaç en els personatges masculins.

En el camp de les revistes de principis de segle, la personalitat de Carme Karr és essencial. Comença a escriure l'any 1902 a la revista Joventut i escriurà també a les pàgines d'Or i Grana. Hi publica sota diversos pseudònims com Una Liceista, Xènia (en referència al Xènius d'Ors) o L'escardot. Aquest darrer, inspirat en la sonoritat del cognom (Karr/card), l'utilitzarà també per a les obres de narrativa breu i li queda com a emblema personal amb el qual decora algunes de les seves publicacions (a partir d'un dibuix que li fa Apel·les Mestres).

Però l'obra més important de Karr en aquest camp és la creació i direcció de la revista Feminal. La revista és un suplement mensual per a les dones que es publica dins del setmanari Il·lustració Catalana, entre 1907 i 1917. Carme Karr n'és la directora i hi duu a terme tot tipus de tasques de redacció. La revista pretén de reflectir el model femení que propugna, informant la dona "de tot lo que pot esserli útil, de tot lo que pot plàureli y interessarla en l'actual moment artístich, industrial i social", segons escriu ella mateixa a la primera editorial. La revista anuncia actes diversos, tant a Barcelona com amb algunes corresponsals a l’estranger. Els números es completen amb creacions de tot tipus de disciplines artístiques, ja siguin musicals, literàries, gràfiques o pictòriques (és una revista profusament il·lustrada, també de fotografies). D'aquesta manera, Feminal dona visibilitat a la creació contemporània de dones i intenta crear una tradició en femení. En el camp de la literatura és eloqüent que el primer número inclogui, a manera d'homenatge, poesies de Josepa Massanés. Aquests interessos fan que Feminal sigui actualment una eina indispensable per a la investigació i la recuperació de les personalitats femenines de principi de segle a Catalunya.

Carme Karr és un personatge integrat en el món intel·lectual, artístic i cultural de la seva època (és amiga i interlocutora, entre d’altres, d'Apel·les Mestres, Joan Maragall, Eugeni d'Ors, Francesc Matheu o Felip Pedrell). La seva activitat feminista la converteix també en un personatge públic conegut, amb la importància que aquest fet té per a les seves reivindicacions. L'any 1910 imparteix un curs sobre "Cultura femenina" a l'Ateneu Barcelonès, que publica en forma de llibre tot seguit. Sis anys més tard participa, en la mateixa institució, en el curs "Educació femenina" que imparteix conjuntament amb Dolors Monserdà, Rosa Sensat, Maria Baldó, Leonor Serrano i Maria Doménech. L'any 1913 funda una residència femenina anomenada La Llar, fruit de la seva preocupació per l'educació i les joves. A l'Exposició Universal de 1929 dirigeix el Pavelló de la Dona i, als anys trenta, funda l'associació Acció Femenina.

És, doncs, una lluitadora feminista que promou tant canvis materials com de l'imaginari social dels gèneres. D'aquesta manera, la seva participació en el món associacionista, el projecte de Feminal i la literatura de creació hi conformen un únic pla, esdevenen eines diverses per a un mateix objectiu. Carme Karr mor a Barcelona l'any 1943.