Julià de Jòdar (Badalona, 1942) és escriptor.

És autor de la tetralogia L'atzar i les ombres, panorama del proletariat català des dels anys 50 fins a la transició, format per L'àngel de la segona mort (1997) –premis Ciutat de Barcelona i Cavall Verd-Blai Bonet–, El trànsit de les fades (2001) –Premi de la Crítica–, El metall impur (2006) –premis Sant Jordi i Crítica Serra d'Or–, i La casa tapiada, publicada el 2024. També ha escrit les novel·les L'home que va estimar Natàlia Vidal (2003) –Premi Prudenci Bertrana–, Noi, ¿has vist la mare amagada entre les ombres? (2008), La pastoral catalana (2010) –prem is Carlemany i Crítica Serra d'Or– i El desertor en el camp de batalla (2013).

Ha publicat el recull de narrativa Zapata als Encants (1999) i ha traduït novel·les de Doctorow, Somerset Maugham i Julien Gracq al català i al castellà. Amb Enric Juliana escriu l'obra de teatre Radiacions (2011), que és adaptada per a televisió. Col·labora regularment a diversos mitjans de premsa escrita. És coautor dels escrits de sàtira política Fot-li, que som catalans! (2005) i Fot-li més que encara som catalans (2006), i del treball Cop de CUP. Viatge a l'ànima i a les arrels de les candidatures d'Unitat Popular (2012).

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia: © Cristian Calderer.