Després de la mort de la seva mare, el narrador busseja en el seus records i redacta una mena de confessió autobiogràfica. Tot llegint l'epopeia íntima i despietada d'aquest antiheroi, el lector es preguntarà inútilment: ¿es tracta d'un psicòpata, d'un cínic o d'un mentider compulsiu? Potser és un home radicalment sincer. Julià de Jòdar ha escrit un relat fragmentari de la vida contemporània, un text intens, sense sentimentalisme ni autocompassió, amb la barreja justa de lirisme i d'humor per atrapar-nos des de les primeres línies.

(Sinopsi)