Gabriel Janer Manila va néixer a Algaida, Mallorca, el 1940. És llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d'Antropologia de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears i escriptor.

L'any 1967 es va donar a conèixer amb L'abisme, premi de novel·la Ciutat de Palma. D'aleshores ençà la seva producció novel·lística és contínua, amb títols tan remarcables com Els alicorns, premi Josep Pla 1971, Els rius de Babilònia, premi Sant Joan de novel·la 1984, Els jardins incendiats (1997), premi Carlemany de novel·la, i El perfum dels cedres (2002), premi Néstor Luján de novel·la històrica, entre d'altres. També ha conreat l'assaig, amb títols com Cultura popular i ecologia del llenguatge, premi Josep Pallach 1981, i s'ha dedicat a la investigació en el camp de l'Antropologia de l'Educació. És emblemàtica d'aquesta línia de recerca la seva tesi doctoral La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de Marcos (1979) o L'infant selvàtic de Sierra Morena (1999); i ha conreat la narrativa juvenil: El rei Gaspar, premi Josep M. Folch i Torres 1975, Tot quant veus és el mar, premi de la Generalitat de Catalunya al millor llibre infantil publicat l'any 1987 i Premi Nacional de literatura juvenil del Ministeri de Cultura 1988, Els rius de la lluna, premi Ala Delta, 1989, Recorda't dels dinosaures, Anna Maria, premi Edebé 1991, Han cremat el mar, de bell nou, Premi Nacional de literatura juvenil del Ministeri de Cultura 1994, El terror de la nit, Premi Columna-Jove 1995 i Daniel i les bruixes salvatges, premi Ciutat d'Alzira 2002. Per dues vegades, l'any 1988 i el 1994 ha estat nomenat candidat de l'Estat espanyol al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen.

El 2023, se li atorga la Medalla d’Or de les Illes Balears per la seva trajectòria.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo per a l'AELC amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Documentació: Caterina Valriu i Xulio Ricardo Trigo.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies: arxiu personal de l'autor.