Edat de lectura

El rei Gaspar és la novel·la iniciadora de la literatura infantil i juvenil catalana a les Illes Balears i també la primera que l'autor va escriure per a infants. El 1975 va obtenir el premi Folch i Torres, l'Editorial La Galera la publicà l'any següent i va ser declarada obra d'interès especial pel "Ministerio de Información". El 1977 figurà a la Llista d'Honor del Premi de la C.E.E.I.

És un llibre singular, on la distinció entre realitat i desig, somni i pensament, no és sempre clara. Podríem recomanar la seva lectura a partir de deu anys, però pel tema que tracta —i per com el tracta— també pot ser una lectura adient per a lectors pre-adolescents i per a adults.

Argument

Per les festes de Nadal, un immigrant accepta la feina de fer de Rei Gaspar a la porta d'una botiga de joguines. Enmig de l'ambient festiu i consumista, el "Rei" recorda el seu passat en un poblet pobre de l'altra banda del mar, on han quedat la seva dona i els seus fills, amb l'esperança de retrobar-se tot d'una que les circumstancies econòmiques ho permetin.

El contrast entre la disfressa de rei i la seva realitat de pobresa i solitud el menen al record, la reflexió i el somni. El record del seu poble (els anys de festeig, el pastura de les cabres, el naixement dels fills, la dona estimada, les festes), la reflexió sobre allò que el va empènyer a partir (la recerca d'una vida millor, l'illa vista com una terra promesa, rica i acollidora) i el somni de tenir a prop els seus i poder oferir-los una vida millor, en una casa d'amples finestrals on tot pugui ser diferent i nou.

Amb el cap ple de records, confusió i desitjos, la matinada del dia dels Reis l'emigrant travessa la ciutat —on són ben evidents les traces de la festa i la felicitat viscuda pels altres la nit anterior— i arriba fins al moll. Del vaixell que acaba d'entrar al port en davallen la reina i els prínceps —la seva dona i els quatre fills—, carregats amb les maletes i el vell matalàs familiar. És el millor regal que podia obtenir el Rei Gaspar. Junts, recomencen la vida a la nova terra plens d'esperances i projectes.

Tema

Quan Gabriel Janer va escriure aquesta història, ja feia més d'una dècada que Mallorca s'havia convertit en la terra promesa per a molts d'homes i dones del sud de la península que, atrets per l'abundància de feina en el sector de la construcció i els serveis, a causa de la creixent demanda turística, abandonaven els seus pobles i s'establien a l'illa. Era habitual que primer vinguessin els homes sols, i en haver trobat una mica d'estabilitat, arribés la resta de la família. També era normal que primer s'establissin en habitatges molt precaris i després es compressin un petit pis o es construïssin una caseta. A partir, doncs, d'una experiència molt propera —el barri on viu l'autor va créixer i s'eixamplà amb aquests nous habitants vinguts d'allà deçà la mar— es construeix la trama d'aquest relat. El tema és, clarament, l'emigració i la problemàtica humana i social que aquesta genera (la solitud, el desarrelament, la incertesa, l'explotació, etc.), però també —des d'un caire positiu— l'amillorament de les condicions de vida, l'esperança, la il·lusió d'un futur millor.

Personatges

Un narrador omniscient va descabdellant el relat, que gira entorn de l'emigrant del qual desconeixem el nom veritable, ja que és anomenat en tot moment el Rei Gaspar. L'autor ens descriu el vestit de rei que porta —un fals vestit de rei de per riure— i molt sumàriament algun tret físic ("Per dins els ulls menuts del Rei Gaspar, uns ulls lluents, una mica místics i encisats..."). Per què allò que veritablement importa són les seves vivències, sensacions i sentiments. És un personatge profundament humà, quotidià i al mateix temps extraordinàriament poètic. Té el punt de rebel·lia i d'il·lusió necessaris per haver pres la decisió de revoltar-se contra la pobresa i anar a la recerca d'una nova vida, però sent el fibló punyent de la soledat i l'enyorança dels seus. Interpreta el món des del punt de vista dels pobres, dels que només tenen el treball de les seves mans per a sobreviure, però mai no ho fa des de l'òptica dels vençuts, encara que a voltes la solitud i la sordidesa sembla que guanyaran la partida:

"Però el Rei Gaspar sabia que mai no seria seu el món, tanmateix. Perquè el món és d'una altra gent. El món és dels homes que fan la vida i la desfan com un qui descabdella una troca de llana. El món és dels que tenen diners, pensava ell [...] Ell sabia que el món mai no seria seu i s'hauria conformat amb una casa amb les finestres amples. Una casa on hi cabessin tots plegats, sense estretors, amb la possibilitat de viure del treball de cada dia." (pàg. 39)

Entorn del Rei, tots els altres personatges són secundaris o incidentals, i més que copsats directament, hi arriban a través dels comentaris del narrador o l'evocació del protagonista. En podríem destacar, tanmateix, la reina, una dona sensible que renta la roba dels rics del seu poble mentre enyora el seu marit; els prínceps, encuriosits per la nova vida que els espera; el propietari de l'empresa on treballa l'emigrant —un punt paternalista— o el taverner cantaire i sa mare, una vella que fabrica bimbolles de sabó com qui construeix somnis impossibles. I al costat dels personatges humans, la referència sovintejada a la imatge de la patrona del poble, el culte a la qual marca les estacions i presideix la vida de la petita comunitat on l'emigrant ha nascut i ha viscut fins aleshores.

Suggeriment didàctics

1. Podem imaginar com va ser el primer dia de treball del protagonista, un cop arribat a l'illa: el patró, els companys, l'edifici en construcció, la pensió on descansar i refer-se. Després, podem transformar aquestes percepcions en una carta que el Rei escriu a la seva dona i als fills per tal d'explicar com li va la nova vida.

2. La immigració de gent d'altres indrets de l'Estat espanyol cap a Catalunya o les Balears ha minvat molt aquests últims anys, substituïda per la immigració de nord-africans, amb vivències i problemes molts semblants als que ens descriu la novel·la. A través de l'observació, la recerca bibliogràfica i l'entrevista a aquests nous immigrants o als seus fills, els alumnes poden recollir informació suficient per a posar aquest tema a debat a classe. Ho podem fer, per exemple, en forma de taula rodona sobre els pros i els contres de les migracions humanes, els problemes d'adaptació, els canvis socials que tot això comporta, etc.

3. Per al Rei Gaspar, el flaviol és un objecte que el vincula a la seva vida al poble:

"No havia tornat a tocar mai més el flabiol, d'ençà que era a l'illa. Se l'havia emportat, així mateix, però no havia gosat treure'l de la bossa, perquè li recordava el poble, el turó, el riu, llarg i ample com una cinta blava. Li recordava els sons d'aquells companys que seguien podrint-se enmig dels sementers. Li recordava la Reina que arribava correguent amb el cistell del dinar, en un temps que no tenia cap il·lusió ni esperança."

Tots tenim algun objecte que ens vincula a un temps o un lloc perdut, que ens porta records. Cada alumne pot escriure un petit text a partir de la descripció de les sensacions que li provoca algun objecte que per a ell tengui una càrrega emocional. Després, els podem llegir i comentar a la classe, o bé dur-los i fer-ne una petita exposició.

4. El text de la novel·la inclou sovint referències a festes que marquen el pas del cicle anual i descabdellen la roda del temps: Nadal i Reis, la Quaresma i el Ram, Pasqua i les processons, les festes d'estiu. Buscarem aquests fragments i veurem com és viscuda cada una d'aquestes fites anuals pel protagonista de la novel·la, tant quan era al seu poble com després a Mallorca. Per exemple, aquest fragment:

"Als infants del seu poble els Reis d'Orient no els portarien gairebé res: confitets d'anís, una embosta de glans, quatre dolços de sucre. Els infants del seu poble tenien la cara trista, la pell seca, la mirada lluent..." (pàg. 73)

Comentarem com es viuen les festes segons la situació social i anímica de cada persona. Elegirem una festa i la descriurem des de dos punts de vista oposats: l'il·lusionat i el desencisat, l'optimista i el pessimista, etc.

5. Demanarem als alumnes que elegeixin el fragment que més els ha agradat de la novel·la (pel que diu, per com ho diu, etc.), en farem una lectura col·lectiva a classe on cadascun justificarà la seva tria i, finalment, els exposarem en un mural "antològic", copiats amb tintes de colors.