Edat de lectura

Tot i que Una selva al replà és una obra que es pot considerar per a adults, pot ser llegida per nois i noies a partir de catorze anys. Amb tot, l'alumnat de més de setze en farà una lectura més completa, ja que copsarà més referències culturals incloses en els contes i, consegüentment, gaudirà molt més del subtil humor que se'n desprèn.

Argument

Una selva al replà és una obra formada per un seguit de contes entrellaçats, perquè els protagonistes són una sèrie d'habitants, ben singulars, d'un edifici també singular, anomenat l'Onze o edifici Europa. Aquest gratacels (de cinquanta-una plantes, amb vint-i-sis portes cadascuna i amb una població fixa que passa de les quatre mil persones) esdevé un microcosmos, ja que la majoria de situacions es resolen recorrent a persones que viuen en el mateix edifici.

Les situacions protagonitzades pels seus habitants semblarien inversemblants en un altre lloc, però són ben lògiques i versemblants en aquest. Així, observem com una de les poques reaccions d'estranyesa, davant d'un fet sorprenent, d'un habitant de l'Onze que apareix en diversos contes (el senyor Provenci) són convertides en lògiques per un altre personatge, el doctor Cerimoni:

"—¿Misteri? —es va estranyar el doctor Cerimoni—. ¡I ara, home, quines paraules més solemnes fa servir! No sabia que fos un romàntic [...]. En realitat, es tracta d'una cosa ben senzilla... [...] l'Onze té l'honor de ser l'únic edifici de la ciutat que allotja un clan de caçadors recol·lectors. [...] estic en condicions d'afirmar que probablement es tracti d'un grup massai Kung.
El senyor Provenci es va quedar veient visions.
—¿Però vostè ho troba normal, això?
—No veig per què no ho havia de trobar normal. Han arribat aquí, han llogat un pis i ara es dediquen a caçar i a recol·lectar per tot l'edifici...
—Però, escolti, ¿aquesta gent no és de l'Àfrica?
—Del desert de Kalahari —va exposar, condescendent, el doctor Cerimoni, tot fent una llarga xuclada a la seva pipa. —¿I què hi fan, aquí?
—Són nòmades, senyor Provenci. No els ve pas d'uns milers de quilòmetres amunt o avall." (pàg. 144-145)

En el primer conte del recull, "Horts de porteria", se'ns presenta l'edifici i alguns dels seus habitants. A partir d'un fet ben normal —en una reunió de l'associació de veïns se suggereix que, en el vestíbul, s'hi podria posar alguna planta— el porter de l'edifici esdevé jardiner i, com que es pren la seva nova activitat amb tant d'interès, al vestíbul creix una selva que gaudeix, fins i tot, d'un microclima propi.

Hi ha altres contes en què les situacions també ocorren dins del mateix edifici i els seus protagonistes són persones que hi viuen des de fa temps, com ara a "L'aede" (en què un dels veïns recita poemes, la qual cosa té conseqüències positives per al veïnat), "Allà, a la mina..." (en què descobrim una activitat d'economia submergida), "El dia que les tietes es revoltaren" (aquí, part de l'acció es desenvolupa al carrer, perquè unes velletes respectables esdevenen terroristes per lluitar contra un problema de trànsit que afecta els nebots), "El discret encant de la licantropia" (perquè a l'Onze "hi ha" un home-llop i tot), "¡Vive l'Empereur!" (en què un historiador de l'edifici és requerit per a una tasca ben especial: dirimir en una batalla de soldadets de plom) i "Cal preservar el cos" (on veiem quin sentit tan diferent al que li atorgaven els veïns tenia una sentència que repetia sempre el vell senyor Juvenciol).

En la resta de contes, els protagonistes són nouvinguts: a "Matines" uns monjos construeixen tot un monestir al pis vint-i-cinquè, a "Kung" s'instal·la a l'Onze una tribu africana i a "Hores baixes d'horabaixa" arriba a l'edifici un jove executiu que hi acaba fent petites reparacions.

Estructura

Una selva al replà és un recull de deu contes. Excepte el primer i l'últim, la resta s'haurien pogut ordenar d'una altra manera. Ara bé, cal llegir-los per l'ordre establert, perquè el narrador fa referència a fets que ja han aparegut en contes anteriors.

La primera narració, "Horts de porteria", serveix per a presentar l'edifici i algunes de les persones que hi viuen. L'última, "Hores baixes d'horabaixa", fa de cloenda del recull en el sentit que és l'única en què s'esdevé un fenomen sobrenatural exterior a l'edifici i acaba de demostrar fins a quin punt el fet d'anar a viure a l'edifici Europa pot transformar una persona.
D'aquest recull, cal destacar-ne el tipus de narrador. Es tracta d'un narrador interposat, una mena de cronista grandiloqüent i de llenguatge una mica arcaïtzant, que fins i tot parla d'ell mateix i que actua com a iniciador de la trama per als lectors i lectores.

Tema

A més de l'argument dels contes (en què es tracten temes diversos, com ara la solidaritat entre veïns), el més destacable d'aquest recull són les referències culturals, històriques, literàries, lingüístiques... contínues. Segons Mercè Giralt (autora de la introducció d'Una selva al replà), la iconoclàstia cultural és una de les característiques que donen cos i unitat a l'obra, a més de l'humor de l'absurd, la utilització humorística del narrador interposat i els noms propis.

Personatges

En general, els personatges són habitants de l'edifici Europa, que hi viuen des de fa molt temps o que acaben d'instal·lar-s'hi. En algun cas, també hi ha personatges de fora de l'edifici, com ara un carter o uns policies. La majoria són, en principi, persones normals. L'únic que sorprèn de seguida són els noms, que són molt peculiars.

Sempre es tracta de persones que es prenen molt seriosament el seu ofici (jutge, historiador, mestressa d'un bar, porter, antropòleg, etc.), la tasca que desenvolupen dins l'edifici (com l'abnegat president de l'associació de veïns, el senyor Provenci, o el seu opositor, el senyor Mocolmoc) o l'objectiu que persegueixen. Una altra característica és que sempre busquen la col·laboració d'altres persones del mateix edifici.

Suggeriments didàctics

1. Per a moltes activitats es podrien repartir les deu narracions d'Una selva al replà entre diferents grups d'alumnes, de manera que cada grup fes una mateixa activitat aplicada a un conte diferent i, més tard, es podrien exposar els resultats col·lectivament a tot el grup classe. Si cal, prèviament es podria fer, entre tots i amb l'ajut del professor, l'exercici proposat sobre el primer conte, "Horts de porteria".

Una activitat d'aquest tipus seria confegir una fitxa amb les dades bàsiques de cada conte. Aquesta fitxa, que hauria de contenir, com a mínim, les dades dels personatges que hi apareixen (noms, oficis, procedències, pisos en què viuen, etc.), serviria per recordar-ne l'argument i d'eina per a plantejar altres exercicis més concrets.

2. Un aspecte ben peculiar són els noms dels protagonistes (els noms de pila, encara que no ho semblin, són tots —menys Pàfols— autèntics). Per tant, moltes activitats poden partir d'aquest aspecte o d'altres relacionats amb la ludolingüística. Per exemple, es poden proposar exercicis de relacionar alguna característica dels personatges amb el seu nom, de buscar altres noms per a personatges inventats, de buscar combinacions còmiques per a noms d'establiments com ara les que es formen amb el mot bar (bar Rut, bar sa, bar beta, etc.) en el conte "Allà, a la mina...".

3. En el segon conte, "L'aede", hi apareixen molts poemes que parodien poemes d'autors catalans de diverses èpoques. Per tant, es poden plantejar diverses activitats a l'entorn d'aquest aspecte: identificar els poemes parodiats, comparar els aspectes mètrics i formals entre els poemes originals i les paròdies, fer noves paròdies, etc.

4. Una selva al replà conté deu contes, però, sens dubte, en podria contenir molts més, perquè a l'edifici Europa hi viuen unes quatre mil persones i podem suposar que moltes són similars als personatges que hem conegut. Una activitat de creació podria consistir a escriure contes nous (tant amb personatges que han aparegut com amb d'altres d'inventats), o bé situacions noves per a personatges que ja són protagonistes d'un conte. Els alumnes més grans de setze anys podrien, fins i tot, imitar el narrador cronista i la iconoclàstia cultural tan característics d'aquest recull.

5. Com que en aquest recull de contes hi ha molts referents culturals, paròdies, jocs lingüístics, etc., una activitat imprescindible seria recollir i organitzar tots aquests elements. Si volen exhaurir-los tots, potser caldria que els alumnes fessin llegir els contes a persones més grans o, si més no, que posessin en comú tots els elements trobats. Aquest tipus d'activitat també es podria plantejar en forma de concurs.