Edat de lectura

La profunditat del tema tractat a Tot et serà pres i les reflexions que se'n deriven fan recomanar aquesta lectura a alumnes de catorze a setze anys. S'ha de tenir present, però, que en funció de l'edat i la maduresa de l'estudiant es podran treballar amb major o menor intensitat les situacions que s'hi plantegen, perquè un dels atractius més grans que presenta la lectura d'aquesta obra és que el tema de l'eutanàsia (escassament novel·lat) interessa la joventut i tothom en té formada una opinió.

Argument

La història comença en una cambra d'hospital. Un personatge, Xavier Albà, ens fa conèixer el protagonista principal, un noi malalt del qual no sabem el nom, a qui una greu malaltia portarà irreversiblement i ràpidament a la mort si no se sotmet a una llarga hospitalització i a un tractament hormonal estricte. Aquest tractament, que li pot allargar la vida i que està en fase d'estudi per part d'uns laboratoris americans, no és pas inofensiu: el durà a una decadència física fins arribar a convertir-lo en un vegetal, si abans no es troba un medicament que eviti aquestes conseqüències. Tres persones, joves també, són conscients del drama d'aquest noi: en Xavier, l'amic; la Maria, la seva infermera, i l'Albert, el company de la Maria. Tots tres vetllaran per fer-li més suportable la vida. Finalment i de manera lliure, el noi decideix que vol morir dignament i així ho manifesta al seu metge. Però, davant la negativa de les autoritats mèdiques a practicar-li l'eutanàsia, el malalt, amb l'ajut del seu amic Xavier, fugirà de l'hospital per aconseguir morir en pau, en contacte amb la naturalesa i fora de l'ambient hospitalari.

La seva escapada el durà a la muntanya, on coneixerà una noia que també fuig, de la qual només hem conegut l'evasió i el procés d'adaptació a la vida al bosc. En les vivències que compartiran tots dos trobaran la força per a poder superar les pors i les angoixes que experimenten, fins que es convertiran en persones madures. Després d'un mes de convivència, aquesta parella haurà conegut l'autèntica amistat i, al final, l'amor.

Estructura

L'estructura narrativa permet fer una anàlisi complexa de la novel·la, que consta de dues parts ben diferenciades. En la primera part se'ns barregen dues històries, aparentment sense cap relació, que ens presenten els dos personatges centrals: un noi i una noia. En la segona, podem observar com conflueixen aquestes històries. Els dos personatges es troben i s'esdevenen unes accions que són conseqüència de les decisions preses a la primera part.

Cal destacar que dintre de la segona part també podem trobar una altra font d'anàlisi: el canvi de veu narrativa, a l'estil d'un diari personal, en què es narren les mateixes accions, vistes des de l'òptica de cadascun dels personatges centrals.

Tema

El tema central de la novel·la és el dret que té tota persona a morir d'una manera digna, és a dir, el dret a l'eutanàsia, si la persona malalta ho decideix lliurement. Aquest tema en desencadena uns altres de col·laterals, plantejats a partir de les reflexions que es fa la persona que ha de prendre una decisió d'aquest tipus. Així, com a subtemes, apareixen la por, la mort, l'amistat i l'amor.

Personatges

Un dels aspectes que sobten en aquesta obra és l'escàs nombre de personatges amb entitat pròpia i la profunditat amb què són tractats. La descripció és fonamental, tant en l'aspecte físic com en la complexitat psicològica de cada un d'ells.

Els dos personatges centrals, que s'anomenen entre ells noi i noia, són unes persones en evolució constant. La necessitat d'abandonar el passat (que fins i tot els fa renunciar al nom) i el desig de cercar la solitud els uneixen en una masia, amagada enmig d'un bosc. En aquest indret, i amb la por de ser localitzats, intentaran sobreviure sense l'ajut de ningú. Podem considerar, doncs, que aquesta aventura és per a ells com un viatge iniciàtic el final del qual és el seu creixement personal.

Els altres personatges es contraposen i permeten meditar sobre el fons de la novel·la: un grup el formen els amics del noi (l'antic i els nous), que són respectuosos amb la seva decisió i l'ajuden en el tràngol de la fugida. L'altre grup, el dels metges, planteja un debat mèdic important: l'experimentació amb el malalt per damunt dels seus desitjos personals.

Suggeriments didàctics

1. La lectura de Tot et serà pres permet introduir diferents debats al voltant dels temes que s'hi presenten: l'eutanàsia, la por, l'amistat, l'amor... El debat es pot plantejar de manera tradicional (tothom manifesta la seva opinió i el moderador organitza els torns de paraula o algú o algun grup enceten el tema i la resta de companys van opinant, etc.) o imitant la situació que trobem a la novel·la. A partir d'un fet (inventat o seleccionat en una hemeroteca) podem plantejar una situació que l'alumnat haurà d'intentar entendre i justificar, sempre des de dues òptiques diferents.

2. La presència de frases o mots que sacsegen la sensibilitat del lector, sense utilitzar ni un to tràgic ni lacrimogen, pot originar un exercici de lectura comprensiva i, posteriorment, d'imitació d'aquesta forma d'escriptura. Es podria prendre com un primer exemple la interpretació dels dos poemes inicials de Salvador Espriu i Xavier Oró.

Després, es podria analitzar la força expressiva dels títols de determinats capítols o es podrien triar els recursos poètics amagats darrere alguns paràgrafs novel·lats com ara aquest: "Tinc dret a la lluita, Maria, i en sóc conscient. Morir d'una manera o d'una altra només depèn de mi. Els meus camins només són els viaranys de la fosca". Finalment, es podria recrear per escrit el mateix món, prenent com a exemple les mostres anteriors.

3. Una anàlisi de les característiques formals de la novel·la permetrà aprofundir en l'estudi d'aquesta obra. Cal destacar-ne, principalment, els elements descriptius, l'espai, l'ambientació i, sobretot, el discurs. S'haurien de seleccionar, però, els elements que no apareguin habitualment en un relat i que contribueixin a donar-hi força expressiva. Podríem plantejar un exemple amb el sobtat canvi de persona narrativa que es produeix a la pàgina 111 i els efectes que té sobre la narració.

Es pot proposar, també, un exercici comparatiu: com, a la pàgina 113, un mateix fet és narrat de manera diferent segons qui l'explica. Una altra mostra podria ser el combat d'elements que es desencadena, arran de la tempesta narrada a la pàgina 90, quan els dos personatges es troben refugiats a dins de la masia. Cal explicar la importància d'aquest combat i, òbviament, quina relació té amb l'estat anímic de la parella protagonista.

4. Els diàlegs, molt abundants, són àgils i manifesten d'una forma molt didàctica la manera de pensar dels personatges. A partir d'una acurada selecció de diàlegs es poden plantejar exercicis de reconversió, com ara transformar-los en textos expositius en què un personatge expliqui els seus principis davant del tema plantejat o en textos argumentatius on es manifestin clarament els principis en què es basen determinades postures dels personatges, o bé elaborar un diari personal en què s'expressin les angoixes del moment, etc.

5. Una contraposició evident entre la primera i la segona part de la novel·la és l'entorn i l'ambient en què s'esdevenen els fets. Un treball de selecció del lèxic de l'hospital i de la muntanya permetrà contrastar les diferents sensacions d'empresonament o de llibertat en aquests indrets i els sentiments contradictoris que sotraguegen la vida interior dels personatges en un entorn o un altre, a més de treballar i ampliar el vocabulari específic d'aquests dos camps semàntics.