Edat de lectura

La complexitat narrativa, la selecció de mots i els referents culturals que apareixen a Quan el cerç bufa al migdia fan que sigui una lectura recomanable per a un públic a partir de catorze anys. També és convenient que, abans de la lectura, s'introdueixin a l'aula alguns dels temes plantejats en la segona part del llibre, sobretot entre aquell alumnat menys avesat a llegir.

Argument

En un poble abandonat, el declivi del qual va començar fa més o menys mig segle i que havia tingut una gran esplendor centúries enrere, s'hi instal·la una comunitat que treballa per a la rehabilitació de persones toxicòmanes o que han tingut problemes d'índole diversa: amb les sectes, amb la justícia, etc. El primer impacte que rep el visitant quan hi arriba és bastant desolador: ruïnes d'edificis, matolls i un vent sec i sorrenc, el cerç, que assota la plana on està situat el poble.

En aquesta plana, hi viuen uns personatges desconfiats i supersticiosos, hereus de la decadència per què han passat aquestes terres i que veuen amb mals ulls l'arribada d'aquesta comunitat, ja que consideren com una amenaça el passat i els costums que portaran les persones que s'hi han instal·lat. Per aquest motiu els murmuris i les picabaralles entre els membres de les dues comunitats, tan contraposades, seran constants.

Un grup heterogeni (un extoxicòman, una noia violenta i que ha estat acòlita d'un grup paramilitar, un homenàs fort i embrutit per les drogues, i una voluntària d'una ONG) és empès a una aventura fantàstica. Primerament, el grup comença a patir una sèrie de visions estranyes i difícils d'interpretar. Després, s'adona que la resta d'habitants del poble presenten signes de nerviosisme. Per acabar, és arrossegat al centre de la Terra per unes forces tel·lúriques desconegudes, que duran els seus components irremissiblement a la mort si no són capaços de superar tots els perills que es troben en el camí.

Aquesta aventura es connecta estretament amb un fets succeïts durant l'edat mitjana, relacionats amb la història d'un frare i d'una bruixa o curandera. Al llarg de tota l'expedició podran observar coses fantàstiques, difícils de creure en un món real. El sentit comú d'aquests personatges i la saviesa de la voluntària social (coneixedora de llegendes i de filosofia medieval, alquímia i altres sabers), la qual ha de lluitar també contra els seus companys de viatge, faran arribar a bon port l'expedició. Amb la resolució dels enigmes i la sortida a la superfície, aquests personatges s'hauran redimit i, amb ells, hauran redimit també tots els habitants de la plana.

Estructura

Quan el cerç bufa al migdia és una obra dividida en dues parts que retraten situacions diferents. La primera, introdueix les relacions que es donen entre els estadants del poble i pertany al món real i cronològic que vol retratar l'autor. El lèxic i les accions que s'esdevenen formen part, per tant, de la quotidianitat. La segona, entra en el món de la fantasia, del simbolisme i de l'atemporalitat, i retrata el procés de trobada anímica i superació personal que experimenta cadascun dels personatges. En aquesta part, tant el vocabulari com els esdeveniments es tornen complexos. Ambdues parts tenen, però, un denominador comú: la versemblança.

Tema

Tot trencant els límits entre la realitat i la fantasia podem apreciar diferents temes, detallats en la descripció dels diferents mons: la marginació, la reinserció i el poder de les creences. El tema central, però, dintre d'un món simbòlic, és l'esforç de salvació i superació personal que efectuen algunes persones per rehabilitar-se.

Personatges

A Quan el cerç bufa al migdia trobem uns personatges —els habitants de la plana i els habitants del poble abandonat— que, sense ser pràcticament descrits, compleixen una clara finalitat: són elements oposats que desencadenaran una tragèdia i possibilitaran el camí que hauran de recórrer els personatges principals.

Els protagonistes són quatre persones: dues noies —la Kàtia i la Bolly— i dos nois —el Bou i el Demy. Hi podem apreciar clarament dos comportaments antagònics. La Carme (Bolly per als toxicòmans) és una assistent social que treballa voluntàriament en la reinserció dels interns. Els altres tres, en canvi, provenen del món de la marginació: les drogues i la violència. Aquesta marginació els ha creat una sèrie de dubtes i de desconfiances i els ha convertits en personatges asocials. Tot i que el món exterior ha castigat durament la Kàtia, el Bou i el Demy, tots quatre, per diferents motius, són persones torturades per la seva vida interior.

Hi ha també uns altres personatges que apareixen en el món simbòlic. Formen part d'una vella llegenda segons la qual a les ruïnes del poble hi ha presoners, des de fa segles, uns esperits condemnats injustament. Aquests personatges es donaran a conèixer, de formes diferents, perquè volen ser alliberats per algun habitant de la plana. Els quatre joves, sense saber-ho, seran els encarregats de fer-ho, amb la qual cosa també aconseguiran la seva salvació personal.

Suggeriments didàctics

1. El vent, el cerç, compleix un paper essencial en la novel·la. És un element vertebrador que apareix en moments claus de l'obra i contribueix a donar relleu als personatges humans. Per tant, és interessant que l'alumnat estudiï el paper que té dins de la narració. Es pot fer una anàlisi de quan apareix el vent en l'acció novel·lística (en el títol, a l'inici, al final, de dia, de nit...), com està descrit (com un nexe entre el simbolisme i la realitat, com un espectador a través del temps...), quines figures retòriques utilitza el narrador per a realçar-ne la importància (personificacions, anàfores, metàfores...), etc.

2. Una de les característiques més destacades en aquesta narració és la lentitud amb què transcorre el temps. La descripció és la tècnica més utilitzada per a alentir o aturar les accions i detallar les situacions anímiques dels personatges. Un bon exercici que demostraria l'afirmació anterior seria fer seleccionar a l'alumnat un conjunt de paràgrafs descriptius que afectessin diferents situacions, espais i personatges: la descripció inicial del poble i la plana, les situacions per què han de passar els personatges principals, les conjectures que han d'elaborar els protagonistes per sortir de les situacions adverses, etc.

3. Les diverses referències culturals (conceptes filosòfics, símbols religiosos, al·lusions a divinitats, etc.) que apareixen en la novel·la permeten posar a l'abast de l'estudiant tot un món cultural que habitualment és difícil de treballar. Per aquest motiu podríem dirigir una doble pràctica:
a) D'una banda, seleccionar els conceptes que pertanyin al món del pensament màgic occidental, com ara cultes, creences antigues o creences esotèriques.
b) D'una altra, fer conèixer els elements simbòlics de les diferents religions que hi figuren, a partir de les al·lusions que es fan a edificis, conceptes filosòfics o divinitats.

Finalment, podríem fer la comparació entre el pensament màgic i el religiós i establir les diferències més representatives entre tots dos.

4. La trama de la segona part del llibre mostra el procés de creació d'un món simbòlic. Per fer veure a l'alumnat com es realitza aquest procés creatiu, hauríem d'estudiar un mínim de dos elements que permetin copsar-ho fàcilment: la recerca de tots els elements que tenen a veure amb la pedra filosofal o amb l'alquímia i l'anàlisi de totes les referències que puguem relacionar amb els quatre elements que, segons els filòsofs antics, formaren el món (l'aigua, el foc, la terra i l'aire).

Després d'observar tots aquests materials, es pot plantejar a l'alumnat que segueixi el mateix procés creatiu: la invenció, de manera individual o en grup, d'un món simbòlic.

5. Un cop creat el món simbòlic, es pot continuar el procés creatiu donant vida a uns personatges, diferents i amb interessos oposats, que hi puguin arribar a entrar per començar un viatge iniciàtic amb una finalitat concreta, tal com passa a la novel·la. Dins de la trama argumental apareixen diferents al·lusions a llegendes cultes. Una possibilitat pot consistir a triar una llegenda del llibre i relacionar-la amb els personatges i el món simbòlic inventats.

Per a l'alumnat que presenti més dificultats, es pot seguir el mateix procés, però fent situar els seus personatges dins d'una llegenda popular. La introducció de diferents llegendes, ja siguin cultes o populars, tindrà com a objectiu ampliar l'horitzó cultural de l'alumnat.