Edat de lectura

L'ombra del Stuka és una novel·la adequada per a lectors i lectores a partir de catorze anys. La presentació dels episodis desencadenants de la intriga (de l'època de la Guerra Civil espanyola), la manera en què s'exposa aquesta intriga i alguns temes col.laterals com l'amistat, el coneixement d'una religió —el judaisme—, les relacions familiars... i, sobretot, l'aventura que suposa la investigació d'un misteri, contribueixen a fer que la lectura de L'ombra del Stuka esdevingui apassionant per a un públic adolescent. Ara bé, l'alumnat de més de setze anys en podrà fer una lectura més aprofundida, perquè s'interessarà més per alguns temes com la Guerra Civil i les seves conseqüències o com el judaisme.

Argument

Ja en el primer capítol, el lector s'adona que hi ha dos "temps" importants en l'argument de la novel·la. L'acció es desenvolupa en el temps actual, contemporani al lector; però també és fonamental el temps de la Guerra Civil, que esdevé tan "present" (a través dels records, de les referències, de les investigacions dels protagonistes, etc.) com el contemporani.

L'acció se situa durant un estiu a Benissuda i a Sant Joan del Pla, dos pobles imaginaris a prop de l'Ebre. A Benissuda, hi viuen l'Elvira Ferrer i en Roger Arganyol, dos joves amics de quinze anys. Si bé ells tenen una excel·lent relació d'amistat, les seves famílies, no tant.

Un dia, al principi de les vacances, l'Elvira, en Roger i el seu gos topen —el gos, també en el sentit literal del mot— amb en David Tischler, un jove jueu alemany que ha fet un viatge des d'Hamburg amb tren i amb bicicleta per esbrinar la desaparició, seixanta anys enrere, d'uns familiars (un besavi, el germà d'un avi, la seva esposa i els seus tres fills) que van fugir de l'Holocaust i que van viure durant quatre anys a Sant Joan del Pla.

La investigació que suposa, a partir de la meitat de la novel·la, resoldre la desaparició dels membres de la família d'en David, és assumida com a pròpia també per l'Elvira i per en Roger. Gràcies a les investigacions que fan, junts o per separat, totes les peces aparentment inconnexes de la intriga (símbols jueus, una balada jiddisch del guetto de Varsòvia que ha esdevingut una cançó popular al poble barrejada amb una llegenda sobre l'Ebre, objectes amagats en una cambra secreta a la qual s'accedeix a través d'un pou, crims inconfessables...) acabaran encaixant.

A Benissuda també hi viu en Franz Wigobald, un alemany que tripulava el bombarder Stuka que va fer caure el catorze d'abril de 1938 la bateria antiaèria que hi havia al poble i que hi va tornar després de la Segona Guerra Mundial. El que va veure en Franz aquella nit —i que havia oblidat durant seixanta anys— serà la peça que resoldrà definitivament el trencaclosques.

Però els tres joves no descobriran pas només com van desaparèixer els parents d'en David —el que estaven buscant explícitament— sinó també altres aspectes sobre els seus avantpassats, tant de la família de l'Elvira com, sobretot, de la família d'en Roger. I al final, tots hauran d'aprendre a perdonar.

Estructura

L'ombra del Stuka consta d'un capítol inicial sense numerar i de dotze capítols numerats. En els primers capítols trobem la presentació dels protagonistes: en el primer, l'exaviador Franz Wigobald; en els tres següents, en Roger (capítol 1), l'Elvira (capítol 2) i en David (capítol 3). En el capítol 4, un capítol de transició, coneixem més bé aquests tres joves. En el 5, el central, sabrem la història de la família d'en David, que constitueix l'enigma que resolen els tres protagonistes. Des del capítol 6 fins a l'11 es produeix la investigació pròpiament dita. L'últim, el 12, és el del desenllaç.

Tema

Un tema present en tota la novel·la és la dicotomia entre oblit i coneixement del passat, tant des de l'òptica individual com col·lectiva. Si, al principi de la novel·la, l'Elvira i en Roger s'interessen poc pels esdeveniments de l'època dels seus avis (a diferència d'en David), al final ho faran i hauran d'assumir aquest passat.

Els temes més concrets d'aquesta època passada són la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (especialment la situació dels jueus). Del present, trobem temes propis de moltes novel.les juvenils com ara l'amistat, l'amor, la família i les preocupacions pròpies dels joves. A més, a través d'en David, s'introdueix el tema del judaisme.

Personatges

Els tres joves protagonistes (l'Elvira, en Roger i en David) són semblants a molts joves. L'Elvira i en Roger, tots dos de quinze anys, són amics des de sempre. A l'hivern en Roger estudia a Tortosa, però a l'estiu es poden passar tot el dia junts. L'Elvira és una noia molt maca a qui sap greu ser-ho tant. En Roger és molt ric. Tots dos són simpàtics, oberts i tenen moltes ganes de passar-s'ho bé. En David és una mica més gran que l'Elvira i en Roger, i, a diferència dels seus dos nous amics catalans, s'ha interessat per aspectes del passat.

De la resta de personatges vius també n'hi altres d'importants, com ara en Franz Wigobald (l'exaviador alemany), l'àvia Alexandra (l'àvia paterna de l'Elvira) o en Josep Anton Arganyol (el pare d'en Roger). La resta d'habitants dels pobles on ocorre l'acció són secundaris, si bé també compleixen una funció dins la novel·la.

També esdevenen transcendents per a la resolució de l'enigma, tot i que ja són morts, els avis paterns de l'Elvira i d'en Roger (en Carles Ferrer i en Josep Arganyol, respectivament). Uns altres personatges que el lector coneix indirectament són els protagonistes de la història que explica en David (sis persones que van fugir de l'Holocaust i es van acabar refugiant a Sant Joan del Pla). D'aquests, el més important és Rebeca Tischler, una noia que a l'any 1938 tenia l'edat de l'Elvira i en Roger quan investiguen la seva desaparició: quinze anys.

Suggeriments didàctics

1. Per a preparar l'alumnat per a la comprensió del rerefons històric de la novel·la, podria ser útil repassar sumàriament el tema de la Guerra Civil espanyola, en general (fent èmfasi en les aliances internacionals del bàndol insurrecte), i del que va suposar la batalla de l'Ebre, en particular.

Com que el tema de la Guerra Civil és fonamental a L'ombra del Stuka, també es podrien proposar altres activitats al seu entorn. Després de la lectura de la novel·la, l'alumnat podria recollir testimonis (d'avis, de besavis, de veïns, de personatges significats de la seva població, etc.) que expliquessin les seves experiències de la guerra. Així, com els protagonistes de la novel·la, els estudiants també coneixeran més aspectes d'aquest esdeveniment a través de testimonis orals.

També podria ser útil plantejar activitats a l'entorn de la Segona Guerra Mundial, incidint especialment en el tema de la situació dels jueus.

2. L'argument que trobem a L'ombra del Stuka no es podria pas haver desenvolupat en una altra zona geogràfica, perquè un dels elements fonamentals és una batalla que va ocórrer realment: l'anomenada batalla de l'Ebre. Per aquest motiu, es podrien proposar activitats a l'entorn de la geografia en el sentit més ampli, que podrien partir de treballs sobre el riu Ebre o sobre les comarques per on passa (especialment la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre): població, història, activitats econòmiques, origen de la toponímia de la zona, etc.

3. En molts passatges de la novel·la abunden els diàlegs. Una activitat sobre un aspecte lingüístic podria consistir a transformar fragments dialogats en fragments escrits per un narrador en tercera persona. Fent aquesta activitat, l'alumnat practicaria el pas d'estil directe a estil indirecte i altres aspectes lingüístics implicats en aquesta transformació, com ara l'ús dels temps verbals, de pronoms, de connectors...

4. En tota la novel·la hi ha anticipacions d'esdeveniments que seran transcendents més endavant, anticipacions que potser els estudiants no veuran quan llegeixin la novel·la per primera vegada. Perquè se n'adonin, podria ser interessant que les busquessin un cop ja coneixen l'argument.

Es poden trobar diverses estratègies que no obliguin l'alumnat a tornar a fer una lectura completa de tota la novel·la com, per exemple, proposar aquesta activitat paral·lelament a d'altres que obliguin a rellegir fragments o bé fer rellegir a cada alumne només unes pàgines de manera que entre tota la classe repassin l'obra sencera.

5. En el moment de llegir la novel·la, seria molt útil que l'alumnat confegís els arbres genealògics dels tres protagonistes joves, perquè els facilitaria activitats posteriors (com per exemple, fer resums o exercicis sobre els protagonistes). Després de la lectura, a partir de diferents passatges de l'obra, el lector pot arribar a saber molt bé com són l'Elvira, en Roger i en David, tant per les descripcions del narrador com pel que en diuen els altres personatges. Per tant, es poden proposar activitats a l'entorn dels tres personatges principals com ara buscar les citacions en què són descrits físicament o explicar-ne l'evolució al llarg de l'obra.