Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924) és dramaturg i poeta.

Comença la carrera literària amb la poesia; és proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seva primera tragèdia en vers, Gal·la Placídia (1879), se situa dins la tradició del romanticisme històric. Amb Mar i cel (1888) obté un èxit sense precedents: l'obra és traduïda a vuit idiomes, i inicia la projecció internacional de l'autor. Inaugura, doncs, la seva etapa de plenitud, que s'estén fins al 1900. Estrena les seves obres més representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetània. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya; els seus discursos polítics, pronunciats arreu del país, són recollits en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1909, rep un multitudinari homenatge popular. És, a més, membre numerari (1911) de l'Institut d'Estudis Catalans.



Bibliografia: Eva M. Villar.
Actualització: Heura Marçal i Helena Molist.
Fotografies: © Casa Museu Àngel Guimerà.