PRESÈNCIA

Encara pens com hauria viscut
el teu estiu. Hi ha un bot immens de temps,
hi ha un munt feixuc de vida en altres braços
entre aquests dos instants. Ara el teu cos
és un espai magnífic d'abundor
i és expert el pler que hi descobresc
quan m'hi enfonso poruc com en el mar
de cantaires antics.
Aquests versos eixuts no poden, però,
alçar aquell cant superb que tu potser
hauries esperat als anys fidels
de suportar el desig d'algun gaudi secret.
Ara tots dos sabem la llarga queixa
d'allò que cap dels dos no ha pogut ser,
com tants de versos que t'he escrit, inútils
a dibuixar la lluminosa joia
del teu cos retrobat en el caliu
del goig ocult als ulls impertinents
que espien a la nit l'espurna roja
del tremolor tel·lúric.
Al capdamunt, potser,
restarà tot entre llençols furtius
i un crepuscle brutal mantindrà el vent
dels espectres vençuts amb la suor
del cos despert frec a frec del deliri.

(Del llibre Els colors de l'edat. Maó: Institut d'Estudis Menorquins, 1994, p. 20)

* * *

ICEBERG

El lloc és el mateix, però no ho diries:
ha canviat de gent i el seu aspecte,
vulgar de l'esplendor que l'envaneix,
s'assembla avui a un circ convalescent
d'un mal estrany de què no vol guarir-se.
Després de tot potser no fou gran cosa
i sigui el teu record qui el magnifiqui,
espais que vam recórrer tan sovint
aquell hivern de gust barroc, encès
al pur escalf del teu color tan sà
que la cendra dels anys haurà apagat
i el feinejar raspós de cada dia.
Sempre serà tardor quan torni el vincle
d'algun desig perdut, d'alguna espurna
llançada per atzar sobre la vida.
Quan pas, corprès en l'oblit i el silenci,
pels escenaris lents del gaudi antic,
sorgeix surant del fons imprevisible
el sortint traïdor de l'iceberg.

(Del llibre Els colors de l'edat. Maó: Institut d'Estudis Menorquins, 1994, p. 26)