Potser un dels plaers més gratificants de l'estiu consisteix en la contemplació de la posta de sol a alguna de les cales verges del nostre litoral. En el morent del dia, quan la llum assuaujada desplega les matisacions més suggerents i vesteix d'una paleta d'ocres exuberants els perfils que es dibuixen en un darrer esplendor mentre el silenci és només interromput pel remoreig de l'ona lenta, la natura ens brinda un dels seus espectacles més generosos davant el qual hom pot abandonar-se a la sensació d'una placidesa plena.
No és estrany que quan arriba l'estiu les platges verges de Menorca es vegin saturades de gent que cerca el contacte amb aquesta natura que l'illa els pot oferir encara i que defugen el tràfec, els renous i les preteses comoditats de les urbanitzacions. Durant els anys de dificultats en els accessos, malgrat els camins sovint difícils, a voltes impracticables o l'actuació d'alguns espavilats, aquestes platges no han perdut per res el seu poder d'atracció, de reclam cap a una bellesa salvatge i intocada, el seu caràcter d'oferta diferenciada.
I és precisament aquesta diferència allò que molts cerquen en les seves vacances menorquines. Un turisme que es passeja pels seus pobles, que visita els seus comerços, que gaudeix amb la seva calma i amb el seu temps assossegat. Crec que és aquesta l'oferta que nosaltres hauríem de potenciar. Oferir un producte diferent i específic basat en els valors propis de Menorca, en el control estricte del creixement, en la qualitat, en l'entorn natural. Copiar fórmules d'altres llocs, que poden convertir-nos en un clon sense personalitat, no crec que ens ajudi gens a la llarga.
Aquests dies ha transcendit que el Ministeri vol adquirir algunes finques de Balears per preservar-les de l'especulació i mantenir-ne així els espais naturals. Em sembla una gran notícia que s’inverteixi en aquests valors. Sé que és una qüestió de recursos, però estic convençut que val la pena dedicar els esforços possibles a la preservació, l'accessibilitat i la neteja d'aquests entorns naturals que poden esdevenir una marca diferencial i de qualitat per a Menorca. Dels grans reptes solen sorgir les solucions més imaginatives.

("Platges verges", publicat a Es carrer de Menorca)

* * *

Com a la novel·la de Marcel Proust, endinsar-se en l’exposició de fotografies de Josep Miquel Vidal, que roman oberta aquests dies a can Victori, representa segurament, per a aquells que la vam viure, recuperar els records i les imatges d'una època en què les circumstàncies socials, amb el final de la dictadura i la recuperació d'una llibertat llargament anhelada i desconeguda per a molta gent, deixaren una marca inesborrable.
Les fotografies són una petita mostra d’un impressionant fons documental que Vidal va recollir durant els anys 1970 a 1985 i que ara ha cedit a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca. Un fons en gran part desconegut, testimoni d’uns anys de gran activitat social i cultural, de projectes increïbles, de festes de carrer, d’amistats impagables, de complicitats generoses, de la construcció de la democràcia, de camins cap a la utopia. Sense caure en la nostàlgia, per als qui visquérem amb intensitat i joventut aquells moments, les imatges que pengen a l'exposició ens duen mols records i també, ens conviden a reflexionar, una trentena d'anys després, sobre allò que va ser o no va ser possible.
Però les fotografies van molt més enllà del document, que per si sol ja seria prou important. L'ull de Vidal no era només l'ull del documentalista, sinó que aportava al seu treball les qualitats dels bons fotògrafs. El detall inesperat, el moment més curiós, la composició precisa, el tractament de la llum, l'instant irrepetible. Des dels actes més formals i seriosos als moments més entranyables o festius, la visió que ens aporta Vidal és una visió càlida, humana, artística, plena d'intencions. Possiblement, ara ens demanaríem com pot ser que Vidal tingués la capacitat de ser a tants llocs dels quals deixà tan esplèndid testimoni i, sense cap dubte, li hem d'agrair profundament la seva generositat i la seva excel·lent disposició quan se li demanava de fotografiar tal o tal acte. Es tracta d’una exposició per fer-hi una passejada tranquil·la, per aturar-se a descobrir o a recordar, per recobrar, potser, un temps de tantes il·lusions compartides.
No voldria deixar passar l'oportunitat de celebrar, també, el primer aniversari d'Es Carrer de Menorca. Un any després de la seva presentació, s'ha anat consolidant i ens permet de disposar cada setmana de l'actualitat de Menorca de forma independent, no mediatitzada i en català. Felicitats als que fan possible aquest projecte.

("J. M. Vidal. El temps recobrat", publicat a Es carrer de Menorca)