Temps que, sens temps, passares com a temps,
si del bon temps memòria, Temps, me deixes,
com no et llastimen, Temps, amb temps, mes queixes,
abans que temps me vinga a faltar, Temps.

De temps en temps, mudança fa lo temps,
tu, Temps immoble, amb lo qual temps me deixes:
quan millor, Temps, s'acabaran mes queixes
si, per donar-les, Temps, me dones temps?

Ai! Temps, de temps demano sols una hora
per a lograr, o Temps, una hermosura
que, temps ha, Temps, mon cor esclau adora.

A ton nom, Temps, faré estàtua pura,
d'aquell metall que el temps avar adora
i agrair-te he tot temps, Temps, ma ventura.