Tomàs Garcés (Barcelona 1901-1993). Poeta i advocat de professió, també s'interessa pel periodisme, l'edició, la crítica literària, la prosa de dietari i la traducció.

És considerat "el poeta català de la cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars, i és identificat amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Alberti. Col·labora amb Josep M. Cruzet en la creació de l'editorial Selecta. És membre fundador i director de Quaderns de Poesia i col·laborador en publicacions com La Publicitat, D'Ací i d'Allà, Ariel i Serra d'Or entre d'altres. Manté una intensa amistat amb els poetes Joan Salvat-Papasseit i Josep Sebastià Pons.

Alguns dels seus llibres més destacats són Vint cançons (1922), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), el dietari El temps que fuig (1984) –guardonat amb els premis Ciutat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, i Crítica Serra d'Or– o Escrit a terra (1985), entre molts d'altres escrits. El 1986 publica l'antologia Poesia Completa i el 1988 Prosa completa, completat en un segon volum el 1991.

L'any 1982 és honorat amb la Creu de Sant Jordi i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes sis mesos abans de morir.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Xavier Gual.
Fotografies: Arxiu familiar.