PER ÀFRICA!

Avui he contemplat, plena de pena,
la mirada perduda d'un infant,
mancances, privacions de tota mena,
li han dut misèria intensa i penetrant...

Una misèria que al món avergonyeix,
i esdevé escàndol per a la humanitat,
perquè a tot bon sentiment esfereeix,
un nen mig mort per la necessitat...

Necessitat d'ajuda i aliments
per sobreviure i seguir endavant,
tot somiant els benaurats moments
de rebre el que fa temps està esperant.
.............

Bé s'ho mereixen, de trobar alegria,
desterrar per sempre els seus patiments;
i amb l'esforç de tots els hi arribi el dia
que puguin gaudir de pau i aliments.

Què trist és recordar aquella mirada,
perduda, sense el goig de la infantesa!
La ment i la il·lusió resta aturada
embolcallada d'una gran tendresa.

Prou que jo provo de parlar amb el nen,
però és a un full de diari i no em respon...
A son posat de cadàver vivent,
li dic: ets també un tros del nostre món!!!
 

* * *
 

                                          VERS L'HORITZÓ

                                          Vers l'horitzó,
                                          allà on el mar s'ajunta
                                          amb el cel resplendent,
                                          jo llenço la mirada,
                                          profunda,
                                          melangiosa,
                                          curulla d'il·lusions,
                                          cercant un millor esper.

                                          Vers l'horitzó,
                                          on el sol ja s'amaga
                                          i escampa arreu ses raigs
                                          com a darrer present,
                                          jo trobo pau i joia,
                                          un sentiment idíl·lic,
                                          colors de tota mena:
                                          groc, blau, gris i rogent.

                                          Vers l'horitzó,
                                          tot d'una em sento lliure
                                          perduda en els grans
                                          somnis d'un Univers seré...
 

* * *

EL PAS DEL ANYS

El pas dels anys, al seu entorn ens deixa
un raig de llum que omple l’esperit,
com l'espurna que tot amor fa créixer:
grans experiències, joia, bell delit.

El pas dels anys, si s'accepta amb fermesa,
porta ben lluny de fal·làcies i enganys,
fent-nos trobar, amb goig i placidesa,
altres estímuls, confins, viaranys...

El pas dels anys pot portar l'alegria
de, amb esperança, poder descobrir
nous horitzons per gaudir dia a dia
i conduir-nos a un millor destí.

El pas dels anys ningú pot aturar-lo,
més val seguir-lo, doncs, amb pas valent,
si no veiem el nord, millor cercar-lo,
per fer d'aigua estancada rius d’argent.

El pas dels anys al cos porta feblesa,
les facultats van minvant per moments...
res ja no creix, però ens queda la tendresa
dels bells records i dels bons sentiments!
 

* * *

EL MAR DE LA VIDA

Mar d'argent, que acarones l'albada amb la teva lluentor
i a punta de dia ens deleixes la mirada i l'esperit,
tot anunciant l'inici d'un nou jorn, sempre diferent,
curull d'il·lusions i de goig, com l'arribada d'un petit nadó.

Mar d'or, a mig matí, trencada l'alba, esdevens clar i lluminós,
com la puresa dels ulls que cerquen en el teu horitzó fantasia, joia i pau.
Ets com un infant que creix a través de l'amor,
amb el cor embolcallat de delits i d'anhels.

Mar de migdia, que aculls el reflex del sol amb la teva majestuositat,
però, amb senzillesa, deixes entreveure infinitat d'espurnes,
brillants com estels, que ens recorden la grandesa del món:
ben plena de coses petites; dolç esclat d'adolescència.

Mar de tarda, d'atzur intens; els teus colors es tornen més forts,
com ho fan els nostres sentiments, de la pubertat a la joventut.
Del verd maragda de la costa, fins el blau opalí de la llunyania:
verd d'esperança, blau d'immensitat.

Mar de capvespre, daurat i rogent, agitat com la pròpia existència.
Mai no t'atures, com tampoc no s'atura el cercle vital que ens dóna continuïtat.
Ets brau com l'embranzida dels adults,
però també serè com la seva maduresa.

Mar de nit, fosc com el feixuc pas cap a la senectut, però suau i melangiós.
El reflex de la lluna ens fa pensar que, tot i ser l'inici de la fi,
hi ha l'encant de l'entranyable vellesa, com la recerca d'uns temps passats,
d'unes experiències encara no perdudes.

Mar de la vida! Obres els teus braços arreu i escampes la teva aigua pel món,
com els éssers ens estenem dins tot l'univers creat.
Ets renaixença constant de llum, de colors, de moviment i de força;
en contemplant-te, ens ensenyes que cal viure estimant...