Les cançons d’Ariadna de 1949 es presenten com un conjunt orgànic de 33 poemes (nombre altament simbòlic pel significat cristològic) relacionat per contrast i per simetria amb la producció anterior. Per una banda, oposen a la veu homogèniament lírica del debut poètic d’Espriu, Cementiri de Sinera, una pluralitat de veus i registres on dominen la sàtira i el grotesc. Per l’altra, estableixen un vincle substancial i formal amb la narrativa escrita abans de la guerra, i de manera especial amb Ariadna al laberint grotesc (1935), amb la voluntat de construir un món únic de ficció que sobrepassi les fronteres entre vers i prosa i de situar la reflexió sobre la vida, la mort i la condició humana més enllà d’una conjuntura històrica concreta.

* * *

Altres publicacions:

• Barcelona: Proa, Col. Óssa Menor, 1973; 1979; 1986.
• Barcelona: Edicions 62, 1991.
• Barcelona: Diputació de Barcelona, 1995.