Vinculat a la metafísica bíblica de l’Èxode, El caminant és el subjecte d’un viatge en sentit espiritual que emprèn el «poeta, hoste inexpert de la vida, sempre en exili al llarg del temps difunt», com diu Espriu en un dels seus pròlegs.

Un viatge que haurà de topar amb un mur que és barrera i terme del camí on acaba el curs de l’existència humana, límit de la vida darrere el qual s’amaga el misteri de la mort. Símbol polivalent, en el sentit material de construcció, el mur resta com a testimoni de la pèrdua d’un món concret i lliure que el poeta mira de salvar amb el seus versos, anàleg en sentit metafísic al mur del temple caigut de Jerusalem.

* * *

Altres publicacions:

• Barcelona: Edicions 62, 1972; 1989.
• Barcelona: Àmbit, 1989.
• Barcelona: Andros, 1988.
• Barcelona: Edicions 62 - El Observador de la Actualidad, 1991.
• Barcelona: Edicions 62, 2008.
• Barcelona: Labutxaca, 2009.