Guillem Fullana i Hada d'Efak, més conegut per Guillem d'Efak, neix el 23 de març de 1930 a Asobla, Rio Muni, dins la Guinea Equatorial aleshores espanyola.

El seu pare és guàrdia colonial de la Guàrdia Civil i la seva mare pertany a la tribu dels fang. A dos anys és traslladat al barri humil del Barracar de Manacor (Mallorca) on viu a càrrec de la germana del seu pare, Margalida Fullana, que juntament amb la mestra de parvulari, Lluïsa Fuster, tenen una gran influència en la vida del jove escriptor i cantant. Acabada la Guerra Civil espanyola, compagina els estudis amb el treball. Actua en una petita orquestra local i exerceix de mestre rural particular.

Als setze anys la premsa mallorquina premia dues de les seves poesies i aviat connecta amb la tradició i la cultura popular de la seva terra d'adopció. Als anys cinquanta participa en diverses festes literàries i el 1956 veu publicat el seu primer llibre de poemes, El poeta i la mar, dins la col·lecció «La font de les tortugues» dirigida per Josep Maria Llompart. És per aquesta època que abandona temporalment Mallorca per anar a França on treballa de veremador i miner. D'aquesta experiència el 1966 apareix El poeta i la mina on parla de la solitud, la por i la solidaritat dins els paràmetres de l'anomenada poesia social.

De retorn, exerceix diverses professions. Amb la fama de bohemi i l'exotisme de la seva negritud aconsegueix ser un dels elements més destacats del music-hall La Cubana, on canta i adapta lletres noves a les cançons populars. Els seus amics Josep Maria Llompart, Miquel Àngel Riera i Jaume Vidal Alcover l'animen a participar de la Nova Cançó iniciada a Barcelona el 1961 pels cantants d'Els Setze Jutges.

Guillem d'Efak esdevé un cantant català professional i actua a diverses ciutats i pobles del Principat. A més de les cançons tradicionals interpreta altres cançons pròpies que obtenen un gran èxit com la Balada d'en Jordi Roca, un "clam a la vida i a la llibertat" en paraules de Bartomeu Mestre. No tarda gaire a editar dos discs amb les seves cançons més reconegudes. Des de 1965 passa a viure a Barcelona, durant quinze anys, on es relaciona amb la intel·lectualitat catalana del moment. Aquest any rep el premi Artur Martorell pel seu disc El dimoni cucarell, millor disc infantil. El 1966 inaugura al carrer Tuset de Barcelona, La Cova del Drac, local mític on es fan representacions teatrals de petit format i recitals de la Nova Cançó. Hi actuen des de Núria Espert fins a Maria del Mar Bonet i Ovidi Montllor.

D'una manera discreta abandona la cançó i es dedica més a la literatura i a la promoció teatral i musical. El 1968 obre el bar cultural La Cucafera amb Carlota Soldevila, Fabià Puigserver i Núria Picas. Un any després guanya el premi Carles Riba de poesia amb l'obra Madona i l'arbre on ressalta el tema de l'alliberament sexual. Tradueix entre altres obres Ivanhoe de Walter Scott i escriu peces teatrals per a infants. El 1973 obté el premi Ciutat de Palma per l'obra de teatre J.OM. i el 1976 queda finalista del premi Joaquim Ruyra amb la novel·la La ponentada gran, metàfora dels quaranta anys de franquisme. Malgrat el seu allunyament de la cançó, les seves lletres són interpretades per cantants i grups diversos.

Guillem d'Efak torna definitivament a Mallorca el 1980. Treballa de guia turístic i es dedica a la literatura. Publica el llibre de poemes Poeta en bicicleta (1984) i l'obra de teatre, on defensa la natura, Fum, fam, fems (1988). Passa a militar a Unió Mallorquina com a partit que pot fer possible el redreçament cultural i polític.

El 1993 rep la distinció de l'Obra Cultural Balear i el 1994 un gran homenatge a l'Auditori de Palma amb la presència dels màxims representants de la cançó catalana. Un any abans de la seva mort apareix el recull antològic de la seva obra poètica Poemes, cobles i cançonetes (1994). Guillem d'Efak mor el 15 de febrer de 1995 víctima d'un càncer.

El febrer de 2011 se li atorga la Medalla d'Or de les Illes Balears.