A LA SOLITUD 114

Si no hi estigués tan poc avesat fruiria amb tu
que en no ser enemiga esdevens companya.
Sovint m'amanyaga la teva quietud.
No entenc el que em passa
que em plaus i no et vull, solitud.

Sé que em tinc per bo car no estic bé amb mi.
Em veig com un altre i m'importen els altres,
per tant no és estrany que m'importi jo.
(Si el proïsme rebusqués dins les pròpies deixalles
veig una multitud traumatitzada).

No atribuiré a la mort un descans pacífic
ni que demà em diguin que descansi en pau,
però sempre és d'agrair el que té d'intriga
quan la vida és un retrat revelat abans de fer-se
i tot put a impotència.

Es pressent el cementiri a cada glop d'oxigen.
La voluntat s'enterra entre la gent, pels carrers.
Les nits de lluna plena udolen els xiprers.

* * *

TESTAMENT

Cada cop ens n'anem més lluny
i a mi res em ve de nou.
El present ni m'espanta ni l'ignoro.
Senzillament trobo que put a un tuf de mort
que m'ennuega el pensament
i deix difunt el més simple dels projectes.

Estic tan mort com tu, però a desgana.
L'aixopluc promès resulta ser una gàbia
on no plou ni fa sol, ni hi ha risc imprevist.
Tot té mesura i cadascú s'ho sap.

Fins i tot l'optimisme més feblement nascut
retroba en cada part una traïció impensada.
Jugant a atribuir bon nom a males flors
n'acabes ensumant ingenu, velles flaires.

Me'n vaig i no ho faré de qualsevol manera.
Penso que convé deixar-vos per herència quelcom que em perpetuï.

Quedeu-vos el meu buit.

* * *

CANÇÓ DE BRESSOL 118

Dorm petit, fes nones.
La nit es passeja pels carrers somorts.
Els llamps sempre cauen fora de la casa.
Quan ve la tempesta la mare et du a port,
el vent s'endolceix quan la sent que canta,
a l'ensems s'espanta i en fuig la dissort.
Dorm petit, fes nones.

Dorm petit, fes nones.
Que et gronxis fruint del somni més bell,
que no te n'adonis del pas de les hores.
La mare t'eixuga la suor del clatell.
Dorm petit, fes nones.

Dorm petit, fes nones.
De res no t'adonis, ignora la fam,
que a fora de casa cauen llamps i trona,
que el vent ens esquitxa els pobles de sang,
que hi ha un altre infant que s'adorm per sempre
i sempre hi ha adults que se'n renten les mans.

Dorm petit, ignora
la saviesa inútil que donen els anys.
Ja ets a temps de créixer, que mai no ho esculls.
Ara vols aprendre. Heretant desenganys
aprendràs a cloure novament els ulls.

Dorm, petitet, dorm
perquè quan despertis
el món et recepti
una cura de son.