"Passa el temps estirat al llit, amb els porticons tancats, provant de dormir tantes hores com pot. No té ànims ni de baixar al jardí. L’estat de la gespa és deplorable. Les clapes ermes proliferen pertot. En canvi, les males herbes es multipliquen amb una rapidesa miraculosa. Broten entre les esquerdes del ciment, despunten per les vores de la tela que havia d’impedir que arrelessin, creixen amb ànsia enmig de la grava. Ho colonitzen tot, sense aigua ni adob ni cap mena d’atenció. Les males herbes són com la mentida. No necessiten res per consolidar-se i s’escampen amb facilitat."