"És molt possible que si algun projecte no tingué mai Dalí fou el d'anar-se'n a Amèrica i passar-hi una llarga temporada. S'hi veié obligat per la immensa catàstrofe de la segona guerra mundial. Ara, ben mirades les coses, aquesta impensada, insospitada determinació, li fou molt favorable. Fou potser la solució de la seva vida, i no vull pas dir de la seva vida habitual, sinó de la seva activitat artística.

Als Estats Units, hi visqué una llarguíssima temporada -sis o set anys. És una etapa molt desconeguda de la vida del pintor -potser la menys explicada. S'hi degué enyorar, és clar. Hi degué treballar de ferm. Tinc la impressió, però, que s'hi guanyà la vida -i això li evita el suburbi, la bohèmia i la mala alimentació, coses que Dalí detesta com els gats les brases. Es degué trobar amb una gran quantitat d'exiliats francesos i en general europeus de la més elevada categoria social, a part, és clar, dels americans que vivien a Europa i que s'hagueren de repatriar. Vull dir que hi trobà molts amics, cosa sempre important."

(Josep Pla: "Salvador Dalí (una notícia)", dins Obra Completa, Homenots - Quarta sèrie, núm 29. Barcelona: Destino, 1982, p. 194-195)

* * *

"No és fàcil evitar d'escriure "fòssil" en referir-se a Dalí. Tota la seva pintura, àdhuc la més recent, en té l'alta qualitat, la "inspiració". Tampoc no és fàcil de pensar en la pintura de Dalí sense recordar els vells temps de la filosofia: entre els físics i els metafísics pre-socràtics, entre escèptics i probabilistes, entre el panteisme idealista i el panteisme racionalista trobareu en estat d'exacerbació el sofista al·lucinat que evoca, si sabeu plasticitzar la seva doctrina, Dalí. És sabut que, com el Chirico de la pintura metafísica, Dalí es considera un deixeble d'Heràclit en allò que les conclusions d'aquest filòsof tenen de tenebrosament malenconiós i de tristesa fluent. Permeteu el joc de mots: la metafísica antiidealista és ben representada per la plàstica daliniana. I m'arriscaria a proposar una il·lustració de molts dels fragments d'Empèdocles no pas per les seves conclusions, ans per la seva narració poemàtica de l'imperi de l'odi quan sorgeixen, monstruosos, els primers esbossos de vida."

(J. V. Foix: "Temps antics: Dalí", La Publicitat, 5 d'octubre de 1934)

* * *

"Hay contra Dalí un horror muy parecido a esa hipocresía sádica que se disfraza de horror hacia el verdugo. Dalí trepa tranquilamente la escalera, pasa la soga por el cuello de André Breton o de Pablo Picasso y los cuelga sin el menor remordimiento. Pero, entre la multitud indignada que asiste a las ejecuciones, se encuentran muchos que llevan años ahorcando privadamente a Breton o a Picasso, que los han descuartizado y quemado a fuego lento en incontables mesas de café, en tertulias valencianas o parisinas o bonaerenses, pero que se mandarían a guardar apenas alguien les pidiera que firmaran sus opiniones. Dalí es un nuevo Sócrates por su despiadada habilidad para poner en descubierto las falencias individuales y colectivas..."

(Julio Cortázar)

* * *

"Dalí tenía madera de excelente escritor y allí están La vida secreta de Salvador Dalí y la novela Rostros ocultos (que también escribió en francés) para demostrarlo. Además sus escritos teóricos son muchas veces interesantes. Yo destacaría entre ellos su ensayo sobre el "Ángelus" de Millet, que es realmente original."

(Ian Gibson: Entrevista de Catalina Serra sobre La vida desaforada de Salvador Dalí, Diario La República, suplement Culturas, núm. 1102, 2003)

* * *

"Salvador Dalí era un home de molts interessos i un d’ells era el món científic. A la seva biblioteca tenia molts llibres sobre diferents temes i àrees científics: física, mecànica quàntica, origen de la vida, evolució, matemàtica, etc. En molt d’aquests llibres hi havia comentaris i anotacions als marges, fets pel propi Dalí (diu Josep Pla: "A la casa de Portlligat hi ha una considerable quantitat de llibres. La primera vegada que els vaig veure vaig quedar parat, perquè en els domicilis o tallers dels pintors no n’havia pràcticament vist mai cap"/.../ "Salvador Dalí tenia llibres a casa seva, a Portlligat. Alguns, molt bons. Alguns, llegits ostensiblement". Salvador Dalí, amb el seu estil característic escriu, l’octubre de 1979: "En aquests darrers cinc anys he llegit tants llibres de ciència, que no només no comprenc, però que comprenc quasi bé sempre, per no dir sempre...". També tenia moltes revistes científiques i va estar subscrit a algunes fins a la seva mort."

(Elena Guardiola i Josep-Eladi Baños: Salvador Dalí i l’ADN: en el cinquantè aniversari de la doble hèlix)