–Ha estat complicat fer la història del CNI (Club Natació Igualada)?
–Una mica. Va caldre una gran tasca per posar en ordre els arxius, i després, d'investigació per trobar tota la informació que no estava prou documentada.

–Quina importància té el club en l'esport igualadí i anoienc?
–EL CNI ha estat durant molts anys el degà dels clubs esportius d'Igualada i comarca. No només han desenvolupat activitat en l'àmbit esportiu, sinó també en el social i cultural. La història del CNI va lligada a la ciutat.

–El CNI és prou valorat?
–Diria que sí, el que succeeix és que els temps han canviat. Tant l'oferta de lleure com el ventall de disciplines esportives són actualment molt nombroses. No obstant això, crec que la natació és encara una de les opcions més triades a l'hora de voler dur a terme una activitat esportiva. [...]

–Per què li ha correspost a vostè fer el llibre del CNI?
–És una entitat a la qual port molts anys vinculat com a esportista i com a mebre de la Junta Directiva. Això, afegit a les meves activitats periodístiques i literàries, van situar-me com a la persona més adient pel treball.

–És més complicat el treball de venda i/o màrqueting actualment?
–Per vendre has de ser competitiu i oferir una bona relació qualitat/preu. En màrqueting t'has de saber anticipar a les necessitats dels consumidors i fer una comunicació exhaustiva que transmeti al mercat els avantatges dels teus productes.

–Què és El último Samurai?
–La meva primera novel·la de ficció. Explica la història de dos personatges ben diferents que per l'atzar coincideixen al Japó, i s'impliquen en una aventura per recuperar un sabre llegendari que ha estat robat. En la trama es posen de manifest valors humans com l'honor i l'amistat.


(La Veu de l'Anoia, 20 d'abril de 2012)