Comentaris d'obra
[...] amb el títol de Llàgrimes de tardor, un esplèndid recopilatori –de narrativa de ficció– de setze relats i micro-contes aplegats en diferents blocs temàtics que van des de passatges quotidians, llegendes d'arreu i una trilogia referida a la Guerra Civil espanyola, t'endinses per un intimíssim passeig per la capacitat creadora de l'Eduard. d'una banda, ell, com mig esgarrapant a la vida diferents seqüències de situacions i personatges propers, et transporta per cruïlles que podrien ser del teu propi itinerari. Fraccions de nostàlgia i melangia, al costat de porcions d'un humor subtil, et regalen uns estimulants batecs de vida.
Emperò, des d'un altre vessant, unes llegendes sobre uns esdeveniments fantàstics i estranys, que havien succeït durant el segle XIX, et conviden a una insòlita incursió per un món fantasiejat, no sense influències d'autors com Poe o Stevenson, entre d'altres. I, per últim, un dels més penosos capítols de la història contemporània del nostre país, la Guerra Civil, és presentat en aquest llibre a mode d'homenatge als que van donar la vida en defensa dels seus ideals republicans. Així, escenaris de diverses poblacions, que van viure el drama de la Batalla de l'Ebre al costat de les rutes que definien el Camí de l'Exili, i la menció a diferents perfils humans víctimes de la contesa bèl·lica se sumen a descobrir-te un emotiu retrat d'aquells, els perdedors.
Llàgrimes de tardor, publicat per editorial El Toll, apunta a ser, en definitiva, una d'aquelles realitzacions en què cadascú realment s'hi pot sentir identificat; no solament per la dimensió retratista i descriptiva d'alguns dels relats sinó per l'abast somiador d'altres que –gràcies a l'accent d'uns ocurrents recursos narratius– t'acompanyen per uns palpitants imaginaris.
(Carmel·la Planell. "Llàgrimes de tardor, o el batec interior de l'Eduard Creus", 13 de gener del 2017)
* * *
[...] El treball de recerca dut a terme per Eduard Creus dóna com a fruit un recopilatori de tota la vida esportiva i social d'aquesta entitat nascuda l'any 1934, arran de la construcció de la piscina municipal del Molí Nou, i que setanta-cinc anys més tard va inaugurar el nou complex esportiu "Infinit", al parc del Puigcornet.
Aquest grapat d'anys plasmats en el llibre són el testimoni d'igualadins i d'igualadines que des del món de l'esport, de la vida política i social de la ciutat i del lideratge, van reeixir amb empenta i esforç una entitat que ha sumat documents inèdits, transportats en vivències, èxits, curiositats, polèmiques, desenganys, sensacions... Tot plegat forma part del passat en què es teixeix tota aquesta història, a partir d'un recull de molts documents provinents de l'arxiu de l'entitat, d'organismes oficials i de premsa, i de particulars que han ajudat a fer realitat aquest llibre. Un llibre elaborat, treballat, dissenyat i presentat amb entusiasme des del propi autor fins als membres de la Junta actual.
(Diari La Veu, 2011).