Isidor Cònsul i Giribet va nèixer el 14 de juliol de l'any 1948 a la població de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell.

Cursa estudis de magisteri i filologia romànica i es doctora en filologia catalana el 1991. Un cop acabats els estudis, exerceix la docència a centres de secundària i a la Universitat de Vic. Des de jove, inicia una fèrtil relació amb Serra d'Or, on publica el seu primer article l'any 1979, i el diari Avui, amb col·laboracions de manera molt regular. També ha escrit a El Temps, Cultura, l'Anuari Verdaguer i la revista de muntanya Vèrtex.

Des de sempre, Cònsul ha combinat l'articulisme de crítica literària sobre la literatura contemporània amb els estudis sobre el segle XIX. La seva especialització en la figura de Jacint Verdaguer es fa palesa des dels seus primers estudis, de manera que l'any 1986 publica el seu primer llibre assagístic, Jacint Verdaguer. Història, crítica i poesia, així com diverses antologies del poeta de Folgueroles. Aquesta passió verdagueriana culmina en la tesi doctoral, l'edició crítica del llibre Sant Francesch. A aquesta dedicació cal afegir l'esforç de divulgació que suposa el programa radiofònic Verdaguer, 100 anys, de Catalunya Ràdio, guanyador del Premi Eduard Rifà de guions radiofònics. No només se centra en la figura de Verdaguer, però, de manera que el 1987, juntament amb Ramon Miró, és el responsable de la recuperació del llibre Folklore de la pagesia, de Valeri Serra i Boldú, en l'edició del qual inclouen un estudi introductori.

Isidor Cònsul ha participat en diversos esdeveniments culturals de la vida literària catalana. Com a coordinador de "L'Any del Tirant. 1990-1991" pels Departaments d'Ensenyament i de Cultura de la Generalitat de Catalunya edita les aportacions d'aquesta efemèride a Memòria de l'Any del Tirant, el 1992, i publicà també Tirant lo Blanc. Guia de Lectura (1990, amb Ferran Gadea) i l'estudi de divulgació Tirant lo Blanc (1992). D'altra banda, intervé, des del 1988 i fins al 1998, en els volums de lectures de literatura catalana per als estudiants de la selectivitat, i fou un dels responsables de l'experiència, que dura deu anys (1988-1998) de "L'escriptor del mes", coordinat des del Departament d'Ensenyament on, alhora, va dirigir les revistes escolars Crònica d'Ensenyament i el Butlletí dels Mestres. Institucionalment, Cònsul ha estat secretari del Centre Català del PEN Club des del 1988 i fins al 1999 i president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional en el període que va del 1995 al 1999. Ha estat cap de redacció de la publicació Catalan Writing des de l'any 1988, on publicava, esporàdicament, algun article, i secretari de l'Ateneu Barcelonès.

A aquests càrrecs i intervencions en la vida cultural catalana, i a la seva carrera com a investigador del llegat literari de Jacint Verdaguer, s'hi sumen la publicació del llibre Llegir i escriure. Papers de crítica literària, l'any 1995, on l'autor reflexiona al voltant de l'estat de la literatura catalana contemporània, i continua la seva activitat com a articulista, activitat premiada l'any 1997 amb el premi Nit de l'Edició-Atlàntida al millor articulista en català. L'any 1998 Isidor Cònsul va acceptar el càrrec de direcció de l'editorial Proa. Prèviament, havia estat director de la col·lecció "L'Esparver Llegir" a l'editorial La Magrana.

A partir de l'any 2002, i publicant paral·lelament altres estudis sobre Verdaguer (Jacint Verdaguer/Joan Maragall: jocs de miralls (2002), l'antologia Els bordons de l’arpa (2002) i Perfils de Verdaguer (2003)), Isidor Cònsul inicia la publicació, juntament amb Joaquim Molas, de l'obra completa, en edició crítica i molt elogiada, del poeta, en quatre volums: Prosa, 2002, Poemes llargs. Teatre, 2003, Poesia 1, 2005, i Poesia 2, 2006.

L'entrada al món editorial atura la seva activitat crítica, però estimula la del narrador. En aquest sentit, Isidor Cònsul ha escrit obres en prosa de caire autobiogràfic, on ha desenvolupat un estil propi entre el dietari, els records i la crítica literària: Cinc estacions: un dietari (1998), En el nom del pare (2004) i Tractat de Geografia, guardonat amb el premi Marian Vayreda d'Olot el 2008.

Cònsul no només ha estat crucial per a la recepció crítica, però sobretot popular de l'obra de Jacint Verdaguer o del Tirant lo Blanc, per exemple, sinó que també ha contribuït decisivament a la consideració de gran literatura novel·les catalanes com el Camí de sirga de Jesús Moncada o la Pedra de Tartera de la Maria Barbal. La seva tasca com a editor i articulista ha estat d'una importància cabdal en les lletres catalanes.

Mor a Barcelona el 27 d'agost de 2009.

Fou soci de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana), l'AILLC (Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), i el PEN Club.